ComplianceKeys#28. El Compliance al sector públic: integritat i bon govern com a pilars de la gestió pública.
A l’últim ComplianceKeys#27 analitzem com afecta el Compliance a la reputació d’una empresa. En aquesta nova edició, ens centrem en el Compliance al sector públic.
El Compliance, encara que inicialment associat al sector privat, ha experimentat en els últims anys una integració creixent en el sector públic com a resposta als desafiaments de transparència. Històricament, moltes administracions públiques han estat exposades a episodis recurrents de corrupció, ineficiència i abús de poder que, més enllà de la seva manifestació concreta, han erosionat la confiança ciutadana i posat en relleu les febleses estructurals de control i rendició de comptes en la gestió pública. Aquesta realitat ha impulsat l’evolució cap a models de governança pública més íntegres i transparents, en gran manera promoguts per la implementació de normatives europees que exigeixen majors controls sobre el sector públic, amb especial èmfasi en la contractació i l’administració de fons públics.
La STS 1697/1990 de 26 de febrer ja afirmava que el Dret Administratiu “ja no aspira només a la defensa del ciutadà enfront de les ingerències indegudes dels poders públics, sinó a aconseguir una Administració prestadora eficaç de serveis públics“. Però com s’aplica el Compliance en el sector públic? És obligatori?
En termes generals, encara que el sector públic no està subjecte a la responsabilitat penal de les persones jurídiques, tal com estableix la reforma del Codi Penal de 2010, l’adopció de programes de Compliance s’està consolidant com una pràctica recomanada per a garantir la integritat i l’eficiència en la gestió pública.
No obstant això, el Codi Penal contempla una excepció significativa: les societats mercantils públiques que executen polítiques públiques o presten serveis d’interès econòmic general. Aquestes entitats sí que poden ser responsables penalment, encara que amb un règim de sancions limitat a multes o intervenció judicial. Per això, en aquests casos la implantació de programes de Compliance eficaços no constitueix només una bona pràctica, sinó una necessitat si aspiren a beneficiar-se d’una exempció o atenuació de responsabilitat penal.
En aquest context, les societats mercantils públiques han exercit un rol pioner en l’evolució del Compliance dins del sector públic. La seva doble subjecció normativa (privada i pública) els ha portat a desenvolupar programes especialment rigorosos. La seva experiència demostra que és possible integrar l’eficiència pròpia del sector privat amb els principis de legalitat, transparència i integritat que regeixen l’actuació pública. D’aquesta manera, s’han consolidat com un referent per a la resta del sector públic, evidenciant que la cultura de Compliance és un element clau per a reforçar la confiança institucional i la gestió responsable dels recursos públics.
Una vegada tancat l’incís sobre les societats mixtes, és important ressaltar que, malgrat l’absència d’obligació expressa per a les administracions públiques d’adoptar programes de Compliance penal, la normativa espanyola ha establert una sèrie de mesures de control i obligacions que s’alineen amb els estàndards normatius nacionals i internacionals de Compliance. Són clars exemples d’això la Llei 9/2013 de Transparència, que va introduir conceptes clau com els principis de bon govern i accés a informació pública; el Reial decret legislatiu 5/2015, que estableix un codi de conducta dels empleats públics; i el Reial decret 424/2017, que regula el règim jurídic del control intern en les entitats del sector públic local.
La influència de la Unió Europea: de les mesures antifrau a la Directiva Whistleblowing
L’impuls cap a la implementació de mesures de Compliance en el sector públic ha vingut també de la mà de la Unió Europea. Per exemple, el Reglament (UE) 1303/2013 relatiu als fons FEDER ja exigia la implementació de “sistemes de gestió i control en les administracions públiques per a prevenir, detectar i corregir les irregularitats”. Aquest marc normatiu europeu ha estat essencial per a la introducció de mesures de control en àrees sensibles com la contractació pública, la gestió de fons europeus i la lluita contra la corrupció a Espanya.
Sense anar més lluny, la Llei 9/2017 de Contractes del sector públic, que transposa directives europees, fa referència explícita a la lluita contra la corrupció i la prevenció dels conflictes d’interès. En particular, s’assenyala que els òrgans de contractació han d’adoptar mesures per a garantir la transparència, la igualtat de tracte i la no discriminació en els procediments de licitació, la qual cosa s’alinea amb els principis que ha de seguir tot programa de Compliance.
Seguint el prisma comunitari, un aspecte clau en el desenvolupament del Compliance públic ha estat la integració de Plans de Mesures Antifrau (PMA) en la gestió pública, en el context de la gestió dels fons Next Generation. El Reglament (UE) 2021/241 obliga als Estats membre a l’adopció de mesures antifrau com a condició estructural per a accedir als fons europeus. A Espanya, aquesta condició es veu complerta pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), que exigeix que totes les entitats beneficiàries disposin d’un PMA, que ha d’estructurar-se entorn dels quatre elements de l’anomenat “cicle antifrau”: prevenció, detecció, correcció i persecució. Per a això, el Pla ha d’incloure, entre altres aspectes, una avaluació del risc, declaracions institucionals d’alt nivell, mecanismes de detecció -com poden ser els canals ètics o de denúncies- i formació al personal.
Un altre dels elements clau dels programes de Compliance és la implementació de canals de denúncia o sistemes interns d’informació, els quals han estat reforçats per la Directiva europea Whistleblowing i la Llei 2/2023. Aquesta última legislació estableix que totes les entitats del sector públic han de comptar amb sistemes de denúncia interns que permetin als empleats i ciutadans comunicar incompliments o irregularitats sense por de represàlies. No obstant això, la Llei estableix unes certes flexibilitats per a ens locals de municipis amb menys de deu mil (10.000) habitants i per a entitats públiques amb menys de cinquanta (50) empleats, permetent l’ús compartit dels canals interns en aquests casos.
Quin és el futur del Compliance en el sector públic?
L’expansió del Compliance en el sector públic es perfila com una tendència sòlida en els pròxims anys. Encara que les administracions públiques no siguin responsables penalment, es preveu que, de manera similar al sector privat i amb l’exemple de les societats mercantils públiques, continuïn adoptant sistemes de gestió basats en riscos, que permetin una prestació eficaç de serveis públics, tal com ja pretenia el Tribunal Suprem en 1990.
En particular, l’Administració General de l’Estat ha fet un pas decisiu després de l’aprovació aquest mateix any del seu propi Sistema d’Integritat, que amplia la cobertura dels PMA. Aquest avanç podria marcar el començament d’un procés d’alineació progressiva del Compliance en el sector públic amb els estàndards del sector privat.
En definitiva, el Compliance públic és i serà essencial per a la prevenció de la corrupció, la millora de la gestió pública i la protecció dels interessos generals. La seva progressiva integració en les administracions públiques no sols afecta a l’eficiència operativa, sinó que també enforteix la confiança de la ciutadania en les seves institucions, contribuint a un model de governança més transparent, ètic i responsable.