El següent article tracta de la Directiva Whistleblowing: la protecció del denunciant i els requisits per a establir un canal de denúncies.
El passat 17 de desembre de 2018 va entrar en vigor la Directiva (UE) 2019/1937 relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió, més coneguda com a Directiva Whistleblowing. La Directiva concedeix un termini de dos anys per a la seva transposició a l’ordenament jurídic intern.
La Directiva estableix les garanties per protegir al denunciant i els requisits que han d’assumir els canals de denúncies interns, i pretén promoure les denúncies en aquesta matèria. En aquest sentit, es contemplen com fets objecte de denúncia tots aquells relatius a:
A més a més, s’imposa l’obligació d’implantar un canal de denúncies (art. 8) tant per al sector públic com per al sector privat. En aquest últim cas, s’imposa l’obligació sempre que aquestes entitats tinguin més 50 treballadors o la seva activitat estigués relacionada amb la prestació de serveis i venda de productes relacionats amb els mercats financers, la prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. No obstant, la Directiva també contempla que els Estats puguin exigir a les entitats del sector privat amb menys de 50 treballadors l’adopció de canals de denúncia interns –vid. Considerant (49)-.
En aquest sentit, i si bé la Directiva articula tres sistemes de denúncies diferenciats –denúncies internes, denúncies externes i revelació pública- essent els dos primers sistemes alternatius i el tercer d’aplicació subsidiària, ha de tenir-se en compte que la mateixa Directiva senyala que és preferible la utilització prioritària dels canals interns de denúncia.
La Directiva regula el funcionament dels canals interns de denúncies, precisant que aquests han de donar la possibilitat de formular denúncies per escrit i verbalment –que podran realitzar-se telefònicament o mitjançant reunió presencial- i a més a més garantir la confidencialitat del denunciant.
Així mateix, haurà de designar-se a una persona o òrgan imparcial que s’encarregui de rebre les denúncies i tramitar-les de forma diligent. Aquest òrgan disposarà d’un termini màxim de set dies per realitzar el justificant de recepció de la denúncia al denunciant i un termini màxim de tres mesos per a donar resposta sobre els fets denunciats, data a comptar a partir del justificant de recepció de la denúncia.
A Espanya, el Codi Penal (art. 31 bis 5.2 del Codi Penal) ja estableix que l’empresa ha de disposar de mecanismes adequats mitjançant els quals els treballadors puguin informar dels possibles riscos i incompliments relatius al model de prevenció. Amb la Directiva, aquesta possibilitat passa a ser una obligació per aquelles empreses que compleixin els citats preceptes.
En aquest sentit, i sense perjudici del redactat de la transposició, pot afirmar-se que les empreses que ja disposen d’un Compliance penal correctament implementat i conforme als requisits estipulats tant a l’article 31 bis 5.4 del Codi Penal, com a la UNE 19601 (apartat 8.7) de Sistemes de Gestió de Compliance penal, estan donant compliment al que estableix la Directiva.
En tot cas, disposar d’un canal de denúncies efectiu no és important únicament als efectes de donar compliment amb el que estableix la normativa anteriorment esmentada, sinó que a més a més serveix per a conscienciar a tots els integrants de l’empresa de l’obligació que tenen de denunciar aquells fets irregulars i que podrien arribar a ser constitutius d’un il·lícit penal, motiu pel qual, resulta recomanable que tant organismes públics com privats disposin ja de canals de denúncies interns.
Departament de Compliance de Molins Defensa Penal
Des de Molins Defensa Penal ens complau anunciar el llançament del MicroCurs Delictes tributaris i Tax Compliance. El curs fa una aproximació als principals...
Caldrà que les empreses atenguin les mesures de protecció de la discriminació de gènere des d'un punt de vista penal. Per a això, el Compliance penal pot...
