La recent ordre ministerial publicada pel Ministeri d’Hisenda i Funció Pública ha obert novament el debat sobre la necessitat que les entitats públiques segueixin el mateix curs que el sector privat i incorporin mesures de control i gestió que garanteixin un compliment ètic i normatiu en el desenvolupament de les seves competències (programes de compliment).
Tot i que les disposicions en matèria de responsabilitat penal de les persones jurídiques no són aplicables a l’Administració Pública (article 31 quinquies 1r del Codi Penal), a excepció de les societats mercantils públiques que executin polítiques públiques o proporcionin serveis d’interès econòmic general (article 31 quinquies 2n del Codi Penal), són diversos ja els textos legals que, en major o menor mesura, imposen una sèrie de deures de control i bona gestió en les entitats públiques.
En aquest sentit, el passat 29 de setembre es va dictaminar l’Ordre HFP/1030/2021 per la qual es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per part del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública. Entre altres aspectes, aquesta Ordre estableix una sèrie d’obligacions per a les entitats públiques amb capacitat de decisió o execució sobre fons relatius al Pla de Recuperació Transformació i Resiliència, instrument promogut per la Unió Europea orientat a mitigar els impactes de la COVID-19, entre altres objectius.
Concretament, en el seu article 6è, es determina la necessitat que aquestes entitats públiques reforcin els seus mecanismes per a la prevenció, detecció i correcció del frau, la corrupció i els conflictes d’interessos. Concretament, obliga a disposar d’un «Pla de mesures antifrau», que ha de ser aprovat en un termini inferior a 90 dies des de l’entrada en vigor de l’Ordre, això és, l’1 d’octubre de 2021.
Així mateix, s’imposen també una sèrie de deures d’identificació dels beneficiaris d’ajudes, contractistes i subcontractistes, és a dir, mesures de diligència deguda amb aquests tercers, així com mesures per a assegurar la compatibilitat amb el règim d’ajudes de l’Estat i per a prevenir el doble finançament.
Aquestes obligacions se sumen a unes altres ja existents en matèria anticorrupció. Per exemple, en l’article 64 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, relatiu a la lluita contra la corrupció i prevenció dels conflictes d’interessos, s’insta els òrgans de contractació públics a prendre mesures contra el frau, el favoritisme i la corrupció i, especialment, a prevenir, detectar i solucionar els conflictes d’interessos que puguin sorgir en els procediments de licitació.
Finalment, cal recordar que les disposicions sobre canals de denúncia i protecció als informants recollides en la Directiva de la Unió Europea 2019/1937 de 23 d’octubre de 2019 relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió, també coneguda com a Directiva Whistleblowing, resulten igualment aplicables a les entitats públiques, tal com assenyala el propi article 4t de la Directiva.
Per tant, tots aquests requisits legals reforcen la idea que les entitats públiques, en tant subjectes sotmesos a dret públic i agents rellevants en el tràfic jurídic-mercantil, han d’adoptar programes de compliment que incorporin mecanismes de control i correcta gestió dels seus recursos i competències..
Jordi Buxó, Advocat del Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.
#Compliancekeys24 Després de més de (10) deu anys des de la introducció de la responsabilitat penal de les persones jurídiques en el Codi Penal espanyol,...
Arran dels fets esdevinguts en la final del Mundial de futbol femení celebrat a Austràlia, s'ha obert un profund debat sobre la possible transcendència...
