Més del 80% de les empreses catalanes no compleixen amb la Llei 2/2023
El passat dimecres dia 13 de març es complia un (1) any des que l’Oficina Antifrau de Catalunya (d’ara endavant, Oficina Antifrau o OAC) assumia les competències per a la protecció de les persones alertadores conforme a la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció (d’ara endavant, Llei 2/2023 o la Llei), convertint-se així en l’Autoritat Independent autonòmica pionera a nivell estatal.
Com a Autoritat Independent, l’OAC va assumir, entre d’altres, les funcions de gestionar el canal extern de denúncies, adoptar mesures de protecció de les persones alertadores, ser el Registre dels responsables dels canals interns d’informació i exercir la potestat sancionadora.
Amb motiu del seu primer aniversari, l’OAC ha compartit un resum de les dades en relació a les seves funcions, que es detallen a continuació:
- Des que se li van atorgar aquestes competències, l’OAC ha rebut 420 denúncies, remetent 153 d’elles a entitats competents. A més, és destacable que, durant els dos (2) primers mesos de 2024, es van rebre 202 denúncies, representant un augment del 60% en comparació amb el mateix període de 2023, en què es van rebre 126.
- L’OAC també ha experimentat un augment considerable en les peticions de protecció de persones alertadores, amb un total de 35 sol·licituds rebudes des de març de 2023: 29 peticions durant l’any 2023 i 6 més fins a febrer de 2024. Aquestes mesures de protecció s’han sol·licitat principalment per persones amb vincles directes amb els fets denunciats.
- D’altra banda, en relació amb les competències de l’OAC pel que fa al Registre de responsables del Sistema Intern d’Informació (d’ara endavant, SII), s’han rebut només un total de 1.514 inscripcions fins a desembre de 2023, tant d’ens públics com privats. Això contrasta amb les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, que informen que, a 1 de gener de 2023, el nombre d’empreses amb més de 50 treballadors i, per tant, subjectes a la Llei 2/2023, assolien la xifra total de 8.337.
És important recordar que l’article 8.3 de la Llei 2/2023 estableix l’obligació de notificar a l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant, en aquest cas, a l’OAC, el nomenament del responsable del Sistema Intern d’Informació (d’ara endavant, SII) en el termini dels deu (10) dies hàbils següents. Per consegüent, partint de la base que les empreses amb més de 50 treballadors són subjectes obligats per la Llei 2/2023, les dades suggereixen que aproximadament un 82% de les empreses catalanes no compleixen amb aquesta obligació.
En resum, la publicació de les dades per part de l’Oficina Antifrau revela la tendència de les entitats subjectes a la Llei 2/2023 a l’oblit de l’obligació de comunicar el nomenament del responsable del seu SII a l’Autoritat Independent o de complir amb les exigències de comptar amb el SII de conformitat amb la Llei 2/2023. Tot i que és cert que l’atenció sol centrar-se en l’obligació principal establerta per la Llei, que correspon amb la implementació dels sistemes interns d’informació, no es pot ignorar el conjunt de responsabilitats addicionals imposades per aquesta normativa. En aquest sentit, amb la finalitat de facilitar la implementació del Registre de responsables del SII, l’Oficina Antifrau ha posat en marxa un servei de consultes que ha atès més de 300 sol·licituds, i es proporciona informació addicional a través del seu lloc web, incloent preguntes freqüents per aclarir dubtes fonamentals.
Finalment, cal destacar que des del Departament de Compliance de Molins Defensa Penal s’ofereix l’assessorament integral en el disseny i gestió externa del SII, en concordança amb totes les obligacions aplicables; així com la intervenció en el desenvolupament d’aquest, amb la finalitat d’assegurar la correcta resolució i investigació de les possibles situacions que poguessin tenir lloc des del Departament d’Investigacions Internes.
Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.
La funció compartida de Legal & Compliance a Espanya i als Estats Units. És possible la unificació en la mateixa persona o departament?
Tot i el llarg recorregut de la responsabilitat penal de la persona jurídica, tant als Estats Units com, en menor mesura, a Espanya, i del desenvolupament de diferents normes i estàndards autoreguladors en matèria de compliment ètic i normatiu, no existeix avui dia una obligació legal explícitament positivitzada que resolgui la problemàtica associada a la possibilitat o correcció de combinar les funcions legals i de Compliance en una mateixa persona o departament.
En aquest sentit, s’han estudiat les diferents posicions sostingudes per la normativa, les autoritats públiques, la doctrina acadèmica i els principals estàndards i marcs de referència internacionals, tant als Estats Units com a Espanya, amb la finalitat d’arribar a una conclusió que doni més llum sobre la correcta configuració de la funció de Compliance.
En primer lloc, convé analitzar de manera general les principals problemàtiques associades a la combinació de funcions legals i de Compliance que poden dificultar la persecució dels objectius que qualsevol Sistema de Compliance ha de perseguir (prevenció, detecció i reacció eficaç davant d’incompliments normatius). Aquestes problemàtiques són, entre d’altres, les següents
- Possibles conflictes d’interès;
- Col·lisió en el desenvolupament de les seves funcions (“què es pot fer” davant de “què s’ha de fer, malgrat que es pugui”);
- Pèrdua del secret advocat-client.
Amb caràcter general, tant les autoritats com la doctrina acadèmica nord-americana i espanyola en la matèria, recomanen que ambdues funcions es trobin, en la mesura del possible, separades.
D’una banda, en relació amb la normativa espanyola, el Codi Penal, a l’article 31 bis 2.2º, estableix com a requisit, als efectes d’obtenir una eximent de responsabilitat penal, que s’ha de confiar la supervisió del funcionament i del compliment del Sistema de Compliance a un òrgan de la persona jurídica amb poders autònoms d’iniciativa i control. Així també ho preveu la Fiscalia General de l’Estat que, mitjançant la Circular 1/2016 sobre la responsabilitat penal de les persones jurídiques després de la reforma del Codi Penal a través de la Llei Orgànica 1/2015, del 30 de març, estableix que, a els efectes d’assegurar els nivells màxims d’autonomia i evitar qualsevol conflicte d’interès, ha d’existir una separació operacional entre l’òrgan de govern i els integrants de la funció de Compliance.
Així doncs, a Espanya, encara que no hi ha una previsió normativa expressa que prohibeixi que la funció de Compliance i de legal recaiguin sobre una mateixa persona o departament, aquesta combinació no resulta recomanable des de la perspectiva d’assegurar la valoració com a eficaç del Sistema de Compliance.
D’altra banda, de la mateixa manera, als Estats Units tampoc no es troba positivitzada aquesta qüestió. Tot i això, la majoria de les resolucions i recomanacions d’autoritats judicials i altres autoritats públiques, com l’Office of Inspector General (OIG), s’han decantat clarament per la necessitat d’establir una separació entre els dos rols. Així, la U.S. Sentencing Guidelines 2023, al Capítol 8º determina que la funció de Compliance s’ha de delegar en individus de l’alta direcció els quals disposin de recursos i autoritat apropiats i d’accés directe als òrgans de govern.
A més, és comú que, en el marc de l’emissió, per part de l’OIG, d’un State Settlement Agreement and Release s’imposi a les companyies, com va passar amb l’acord d’integritat corporativa aconseguit per PFIZER INC. el 2009, la designació d’un Compliance Officer que reuneixi certs requisits entre els quals es destaca que no hagi de ser el General Counsel o el Chief Financial Officer, ni estar-hi subordinat.
Sembla clar, en aquest sentit, que cal concloure que la funció de Compliance i la funció de legal són complementàries, però no equivalents, comportant seriosos beneficis que ambdues funcions es trobin, en la mesura del possible, desagregades. Addicionalment, als efectes d’assegurar la col·laboració correcta entre ambdós rols, es recomana
- incloure la funció de legal en els reports de la funció de Compliance a l’òrgan de govern, sempre que no la involucrin; i
- notificar a la funció de legal aquelles qüestions que puguin suposar algun tipus de responsabilitat per a la persona jurídica, garantint en tot moment l’autonomia de la funció de Compliance.
Si no fos possible implementar una separació funcional absoluta entre les funcions de legal i de Compliance, caldria
- establir una línia de report vertical directa de qüestions en matèria de Compliance a l’òrgan de govern, per part de la funció de Compliance.
- assegurar que la funció de Compliance disposa de recursos propis, independents de la funció de legal; i
- contractar assessors externs per al desenvolupament de determinades qüestions que puguin implicar un conflicte d’interessos (per exemple, la gestió del canal ètic o de denúncies.
Autors: Guillem Gómez i Annia Alventosa.
Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.
Jurisprudència recent del Tribunal Suprem sobre Compliance – Compliance Keys #24
#Compliancekeys24
Després de més de (10) deu anys des de la introducció de la responsabilitat penal de les persones jurídiques en el Codi Penal espanyol, el Tribunal Suprem ha tingut l’oportunitat de pronunciar-se respecte qüestions amb afectació en matèria de Compliance en nombroses i diverses ocasions.
Així, en el present ComplianceKeys24 s’oferirà un llistat de les sentències més rellevants del Tribunal Suprem en matèria de Compliance dels últims dos (2) anys:
| Jurisprudència del Tribunal Suprem en matèria de Compliance | ||
| Any | Sentència | Qüestions destacades |
| 2022 | STS 36/2022, de 20 de gener | El Tribunal Suprem condemna a la persona jurídica i al seu administrador per un delicte d’estafa. Entén el Tribunal que no existeix doble condemna pel mateix fet (bis in idem) en tant l’administrador no és el soci propietari del capital social de la persona jurídica. En conseqüència, la condemna no suposa una doble penalitat. |
| STS 56/2022, de 24 de gener | El Tribunal Suprem analitza les facultats d’accés de l’empresari al correu corporatiu dels treballadors. En particular, l’Alt Tribunal desestima el recurs de cassació presentat per a entendre que el registre sobre el correu electrònic corporatiu dels treballadors que presumptament havien comès irregularitats vulnera els seus drets de privacitat, en tant la mesura de control empresarial s’havia realitzat obviant les garanties necessàries. | |
| STS 264/2022, de 18 de març |
Desestima la possibilitat de fer penalment responsable a una societat unipersonal en atenció al seu caràcter plenament instrumental. Concretament, el Tribunal entén que, atès que la societat compta amb un únic soci i administrador, el patrimoni del qual es confon i es dilueix amb el de la persona jurídica, no pot condemnar-se a aquesta. S’al·lega que la persona jurídica manca d’un desenvolupament organitzatiu suficient que la diferenciï de la persona física. En conseqüència, no pot aplicar-se l’article 31 bis del Codi Penal donada la impossibilitat de diferenciar entre la persona física (soci i administrador) de la persona jurídica i la inviabilitat d’implantar en aquesta un programa de compliment normatiu. |
|
| STS 747/2022, de 27 de juliol |
El Tribunal Suprem exclou la condemna de la persona jurídica en virtut del principi del non bis in idem en tant es tracta d’una societat unipersonal que correspon al cent per cent (100%) a la persona física condemnada. En particular, l’Alt tribunal entén que quan el condemnat penalment com a persona física és titular exclusiu de la societat, no resulta possible sancionar també a la persona jurídica. |
|
| STS 792/2022, de 29 de setembre | Aborda i manté, principalment per aspectes processals, la imposició de la suspensió d’activitats a una empresa per un termini de dos (2) anys per la comissió d’un delicte contra els drets dels treballadors a l’empara dels articles 129.3 i 33.7.c) del Codi Penal. | |
| STS 813/2022, de 14 d’octubre | Advoca per la necessitat d’implementar programes de compliment normatiu / Sistemes de Compliance en les empreses també per a evitar i prevenir el frau intern i el perjudici econòmic per a les empreses. | |
| 2023 | STS 1014/2022, de 13 de gener de 2023 |
El Tribunal Suprem, a mode d’apunt, es pronuncia en la present resolució respecte l’eficàcia dels Sistemes de Compliance per a evitar aquelles conductes delictives de les quals les companyies poden ser víctimes. En aquest sentit, els Sistemes de Compliance no solament mitigarien les conductes que poden generar una possible responsabilitat penal corporativa, sinó que dificulten el que l’Alt Tribunal denomina “autoposada en perill”. Així doncs, el Tribunal Suprem considera que, si bé, les conductes jutjades no poden suposar la responsabilitat penal de la persona jurídica (es tracta de delictes d’apropiació indeguda, els quals no són susceptibles de generar l’atribució de responsabilitat penal de la persona jurídica conforme l’article 31 bis del Codi Penal), dels quals a més hauria estat víctima la pròpia persona jurídica (un club esportiu), aquestes podrien haver-se evitat amb mesures de control destinades a evitar l’abús de relacions personals (mitjançant controls relatius a apoderaments, per exemple). En aquest sentit, també, Sentència de l’Audiència Provincial de Madrid 90/2023, de 22 de febrer de 2023. |
| STS 89/2023, de 10 de febrer |
En la present resolució el Tribunal Suprem resol en cassació respecte el famós “Cas Pescanova”. Entre altres qüestions en matèria de responsabilitat penal de les persones jurídiques, destaca l’anàlisi que en la present sentència es duu a terme respecte l’element del “benefici directe o indirecte”, exigit tant en els supòsits de la lletra a) (delictes comesos per directius) com en els propis de la lletra b) (delictes comesos per treballadors) de l’article 31 bis del Codi Penal, per a atribuir responsabilitat penal a les persones jurídiques. Assenyala el Tribunal Suprem que, en realitat, allò que l’article 31 bis del Codi Penal exigeix, com a element indispensable perquè pugui assentar-se la responsabilitat penal de la persona jurídica, no és que la mateixa hagi obtingut a conseqüència dels delictes comesos en el seu nom o pel seu compte un benefici real, directe o indirecte, sinó que aquells fets delictius s’haguessin comès “en benefici” d’aquesta. Així doncs, les persones jurídiques poden resultar condemnades per conductes delictives que, fins i tot, els hagin causat algun tipus de perjudici, quan originalment s’haguessin dut a terme amb la finalitat de reportar-li alguna classe de benefici, directe o indirecte. |
|
| STS 321/2023, de 9 de maig |
El Tribunal Suprem, en la present decisió, estima el recurs del Ministeri Fiscal en el sentit que la responsabilitat penal de la persona jurídica no exclou la responsabilitat penal individual, això és, dels autors materials de les conductes delictives. En aquest sentit, el Ministeri Fiscal i l’Alt Tribunal convenen que el sistema de responsabilitat penal de les persones jurídiques complementa al de les persones físiques, però no el substitueix. No es tracta de decidir si les conseqüències penals han de ser assumides per la persona natural o per la jurídica, sinó si, a més de la persona física, ha de sancionar-se penalment a l’entitat pel compte de la qual va actuar. Procedirà aquesta doble sanció quan es donin les condicions establertes en l’article 31 bis del Codi Penal. Finalment, estableix que solament si es pogués identificar a la persona jurídica amb el responsable penal (supòsits d’entitats de molt reduïdes dimensions, per exemple) caldria renunciar a una de les condemnes (la de la persona jurídica) per a no lesionar la prohibició de ne bis in idem (castigar dues vegades a una mateixa persona, pels mateixos fets, amb el mateix fonament). |
|
Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.
Compliance penal, què es? Compliance Keys #23
El terme Compliance pot ser definit com a compliment normatiu, o compliment d’allò que s’ha de complir. L’abast del compliment normatiu que una determinada entitat ha d’assegurar pot ser molt ampli, tant com la totalitat de normes i regulacions aplicables a la seva concreta activitat.
Ara bé, moltes vegades s’empra el terme Compliance penal per a fer referència a aquelles estructures de compliment que les entitats adopten per a evitar la comissió de delictes en el seu si, sota el terme “Sistemes de Compliance penal”. Això és, l’objectiu principal de Compliance es basa en la prevenció de delictes.
Els Sistemes de Compliance penal, també denominats “Programes o Models de Prevenció de Delictes o de Riscos Penals”, tenen el seu origen, principalment, en la reforma del Codi Penal produïda mitjançant la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny.
Aquesta reforma del Codi Penal va introduir, per primera vegada a Espanya, la responsabilitat penal de les persones jurídiques. De forma resumida, això implica que, en determinats casos, quan es comet un delicte en una determinada entitat, podrà respondre penalment tant la concreta persona física que duu a terme el delicte, com també l’entitat a la qual pertany o representa.
Atès que els Sistemes de Compliance penal tenen origen en aquesta reforma del Codi Penal, en general, estan dissenyats per a complir amb els requisits que l’article 31 bis del Codi Penal exigeix per a evitar la responsabilitat penal de les persones jurídiques. Això és:
- Adoptar i executar de manera eficaç del Sistema de Compliance penal abans de la comissió del delicte;
- Designar un òrgan de Compliance;
- Identificar les activitats que poden suposar un risc delictiu;
- Adoptar protocols i procediments per a evitar tals riscos;
- Gestionar els recursos financers de manera adequada per a impedir tals riscos;
- Establir mecanismes per a informar de possibles riscos i incompliments;
- Sancionar adequadament l’incompliment del Sistema de Compliance penal;
- Revisar i tenir actualitzat el Sistema de Compliance
D’aquesta manera, els Sistemes de Compliance penal busquen regular les activitats socials de l’entitat per a assegurar el compliment normatiu i, per extensió, complir amb els requisits de l’article 31 bis del Codi Penal per a així eludir l’eventual responsabilitat penal per a la persona jurídica que podria ocasionar la comissió de determinats delictes en les seves activitats (per exemple, delictes d’estafa; publicitat enganyosa; frau fiscal; delictes contra els recursos naturals i el medi ambient; suborn; etcètera).
No obstant això, delimitar el Sistema de Compliance al compliment estrictament penal pot comportar un greu problema de prevenció, detecció i correcció dels incompliments i conductes indesitjades. En aquest sentit, un Sistema de Compliance penal comporta endarrerir notablement les línies de defensa de la persona jurídica, la qual cosa resulta en un marge de reacció i correcció molt més reduït.
En canvi, els Sistemes de Compliance transversals o de compliment normatiu general tenen un abast molt més ampli que els Sistemes de Compliance estrictament penal. L’objectiu d’aquests sistemes és gestionar el compliment normatiu per a prevenir tota classe d’incompliments que, per descomptat, inclouen també els incompliments de la normativa penal, la qual cosa permet una millor gestió dels riscos d’incompliment normatiu i anticipar, d’una forma més primerenca, la materialització de delictes en el si d’una entitat.
Departament de Compliance de Molins Defensa Penal
Què és el canal ètic?
Els canals ètics, han adquirit una gran rellevància des de la recent i nova publicació de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció (d’ara endavant Llei 2/2023).
Si bé la Llei 2/2023 ha impulsat que totes les empreses espanyoles de més de cinquanta (50) empleats/des comptin amb un sistema d’informació de forma obligada, el canal ètic ja era una eina indispensable i clau per a qualsevol Sistema de Compliance, en tant és un requisit de l’article 31 bis 5.2 del Codi Penal espanyol per als “models d’organització i gestió”. Així mateix, també es tracta d’un element essencial de qualsevol norma tècnica en Compliance a nivell nacional i internacional. És més, existeix fins i tot la norma ISO 37002:2021 relativa a sistemes de gestió de canals de denúncies (whistleblowing management systems).
En aquest sentit, el canal ètic podria definir-se com el mitjà pel qual les organitzacions permeten canalitzar consultes o denúncies que guardin relació amb sospites de comportaments infractors o males praxis dins d’aquestes. Així mateix, el canal possibilita que l’organització sigui coneixedora, respectant l’anonimat, d’irregularitats, incompliments, infraccions, o, vulneracions de la legislació vigent o la normativa interna de l’organització (com el Codi Ètic i altres polítiques i protocols) per part dels empleats/des, o fins i tot per tercers que amb ella es relacionen.
Un dels objectius principals del canal ètic és l’enfortiment de la cultura de la informació i integritat en les organitzacions, com a mecanisme per a prevenir i detectar amenaces a l’interès públic i privat. D’aquesta manera, es mostra el compromís amb els empleats/des i parts interessades, generant confiança i demostrant que els assumptes i preocupacions que es comuniquin seran processats apropiadament.
El canal ètic pot tenir diferents formats, sempre complint amb els requisits establerts en la Llei 2/2023, de 20 de febrer, per exemple:
- Un programari creat i habilitat per a tal ús. És l’opció més popular.
- Un formulari en la web.
- Una adreça de correu postal.
- Una línia de telèfon.
A més de les esmentades modalitats, la citada Llei 2/2023, de 20 de febrer, preveu diferents configuracions, com pot ser, la reunió presencial a sol·licitud del comunicant.
Més enllà de l’obligació legal, la implantació d’un canal ètic significa també un avantatge competitiu davant el públic intern o extern de l’organització, ja que, a grans trets, i entre altres:
- Determina una imatge de transparència, en tant que es permet una comunicació lliure i confidencial, entre les baixes i altes esferes de l’organització, projectant-se la capacitat de la mateixa de fer front adequadament als conflictes que se suscitin.
- Representa una mostra de compromís, posant en alci els valors ètics de l’organització i establint mecanismes efectius per a evitar possibles irregularitats.
- Redueix els costos reputacions i econòmics, ja que detectar anticipadament els incompliments redueix considerablement el seu impacte.
- Manté un creixement sòlid i equilibrat en l’organització.
- Fomenta un clima laboral basat en el respecte i l’ètica.
En conclusió, el canal ètic és un element vital de prevenció en les organitzacions, ja que ningú coneix millor les irregularitats que es cometen en les mateixes que els qui estan dins, de manera que comptar amb un instrument que permeti comunicar aquests fets es presenta com un gran benefici per a qualsevol organització, que haurà d’esforçar-se a fomentar el seu ús i dur a terme un procediment de gestió adequat.
Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.
Modificacions en el Codi Penal amb incidència en l’àmbit de la responsabilitat penal de les persones jurídiques
La recent reforma del Codi Penal, efectuada per la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència, que va entrar en vigor el passat 25 de juny de 2021, ha suposat la modificació de diverses disposicions amb incidència en l’àmbit de la responsabilitat penal de les persones jurídiques..
Tal com pot observar-se en la disposició addicional sisena de la Llei Orgànica en qüestió, i com de manera il·lustrativa exposa el seu Preàmbul, s’elimina el perdó de la persona ofesa de les causes d’extinció de la responsabilitat criminal de l’article 130 del Codi Penal quan la víctima del delicte sigui una persona menor de divuit anys, completant d’aquesta manera la protecció dels menors d’edat davant delictes perseguibles a instància de part.
A continuació, es modifica l’article 132 del Codi Penal estenent el termini de prescripció de diversos delictes comesos contra les persones menors d’edat (entre ells, els delictes de prostitució, explotació sexual i corrupció de menors, tipus penals que poden generar responsabilitat penal per a ens jurídics), modificant el dia del començament del còmput del termini. En el present estat de coses, el termini de prescripció es comptarà a partir que la víctima hagi complert els trenta-cinc anys d’edat. Amb això s’evita l’existència d’espais d’impunitat en delictes que estadísticament s’han provat de lenta assimilació en les víctimes en el pla psicològic i, moltes vegades, de tardana detecció.
En relació amb el delicte de tràfic d’éssers humans, s’afegeix a l’article 177 bis del Codi Penal que, quan la víctima sigui una persona menor d’edat, s’imposarà en tot cas la pena d’inhabilitació especial per a qualsevol professió, ofici o activitats, siguin o no retribuïdes, que comporti contacte regular i directe amb menors d’edat, per un temps superior entre sis i vint anys al de la durada de la pena de privació de llibertat imposada. L’anterior modificació no afecta les persones jurídiques mitjançant les quals es realitzin els delictes de tràfic de persones, ja que les penes que a aquestes són imposables es troben regulades en l’apartat 7 del citat article, però sí als seus membres, que es poden veure apartats forçosament de la seva posició.
Situació similar succeeix en relació amb l’article 192 del Codi Penal, relatiu a delictes contra la indemnitat sexual, en el qual s’agreugen les condemnes accessòries d’inhabilitació especial per a qualsevol professió, ofici o activitats, siguin o no retribuïdes, que comporti contacte regular i directe amb persones menors d’edat, per un temps superior entre cinc i vint anys al de la durada de la pena de privació de llibertat imposada en la sentència si el delicte fos greu, i entre dos i vint anys si fos menys greu.
D’altra banda, es modifiquen lleugerament les lletres b), c) i g) de l’apartat 2 de l’article 189 del Codi Penal i es trasllada el contingut de l’article 189 bis del Codi Penal, que estableix la responsabilitat penal de les persones jurídiques pels delictes relatius a la prostitució i a l’explotació sexual i corrupció de menors, a l’article 189 ter, de nova introducció. Això es fa amb la finalitat de crear un nou tipus delictiu per a evitar la impunitat de conductes realitzades a través de mitjans tecnològics i de la comunicació, que produeixen greus riscos per a la vida i la integritat de les persones menors edat, així com una gran alarma social.
En aquest sentit, es castiga a través del nou article 189 bis del Codi Penal als qui, a través dels mitjans del paràgraf anterior, promoguin la comissió de delictes de naturalesa sexual contra persones menors d’edat. A més, es preveu expressament que les autoritats judicials retiraran aquests continguts de la xarxa per a evitar la persistència delictiva. Ha de destacar-se que, de conformitat amb l’article 189ter del Codi Penal, aquest nou delicte pot generar responsabilitat penal per a les persones jurídiques.
A més, s’elimina de l’article 201 (relatiu als delictes de descobriment i revelació de secrets) i del 267 del Codi Penal (relatiu als delictes de danys causats per imprudència greu, i sent extensible aquesta disposició als delictes de danys informàtics), l’esment al perdó per part del representant legal de la persona ofesa, solament podent-lo oferir amb plens efectes extintius la persona ofesa pel delicte –i només quan aquesta sigui major d’edat, com s’ha vist anteriorment-.
Finalment, de la mateixa forma que s’ha fet amb el nou article 189 bis del Codi Penal, la present reforma introdueix un nou delicte mitjançant l’article 361bis del Codi Penal, que castiga la distribució o difusió pública a través d’internet, del telèfon o de qualsevol altra tecnologia de la informació o de la comunicació de continguts específicament destinats a promoure o facilitar, entre persones menors d’edat o persones amb discapacitat necessitades d’especial protecció, el consum de productes, preparats o substàncies o la utilització de tècniques d’ingestió o eliminació de productes alimentaris l’ús dels quals sigui susceptible de generar risc per a la salut de les persones. És de fonamental importància remarcar que, de conformitat amb l’article 366 del Codi Penal, el present tipus és susceptible de generar responsabilitat penal per a les persones jurídiques.
A continuació, s’exposa un quadre comparatiu de les modificacions efectuades per la LO 8/2021 en el Codi Penal amb incidència en l’àmbit de la responsabilitat penal de les persones jurídiques:
|
VERSIÓN ANTERIOR |
VERSIÓN ACTUAL (LO 8/2021) |
|
Artículo 130. 1. La responsabilidad criminal se extingue: 1.º Por la muerte del reo. 2.º Por el cumplimiento de la condena. 3.º Por la remisión definitiva de la pena, conforme a lo dispuesto en los apartados 1 y 2 del artículo 87. 4.º Por el indulto. 5.º Por el perdón del ofendido, cuando se trate de delitos leves perseguibles a instancias del agraviado o la ley así lo prevea. El perdón habrá de ser otorgado de forma expresa antes de que se haya dictado sentencia, a cuyo efecto el juez o tribunal sentenciador deberá oír al ofendido por el delito antes de dictarla. En los delitos contra menores o personas con discapacidad necesitadas de especial protección, los jueces o tribunales, oído el Ministerio Fiscal, podrán rechazar la eficacia del perdón otorgado por los representantes de aquéllos, ordenando la continuación del procedimiento, con intervención del Ministerio Fiscal, o el cumplimiento de la condena. Para rechazar el perdón a que se refiere el párrafo anterior, el juez o tribunal deberá oír nuevamente al representante del menor o persona con discapacidad necesitada de especial protección. 6.º Por la prescripción del delito. 7.º Por la prescripción de la pena o de la medida de seguridad. (…) |
Principio del formulario Final del formulario Artículo 130. 1. La responsabilidad criminal se extingue: 1.º Por la muerte del reo. 2.º Por el cumplimiento de la condena. 3.º Por la remisión definitiva de la pena, conforme a lo dispuesto en los apartados 1 y 2 del artículo 87. 4.º Por el indulto. 5.º Por el perdón de la persona ofendida, cuando se trate de delitos leves perseguibles a instancias de la persona agraviada o la ley así lo prevea. El perdón habrá de ser otorgado de forma expresa antes de que se haya dictado sentencia, a cuyo efecto la autoridad judicial sentenciadora deberá oír a la persona ofendida por el delito antes de dictarla. En los delitos cometidos contra personas menores de edad o personas con discapacidad necesitadas de especial protección que afecten a bienes jurídicos eminentemente personales, el perdón de la persona ofendida no extingue la responsabilidad criminal. 6.º Por la prescripción del delito. 7.º Por la prescripción de la pena o de la medida de seguridad. (…) |
|
Artículo 132. 1. Los términos previstos en el artículo precedente se computarán desde el día en que se haya cometido la infracción punible. En los casos de delito continuado, delito permanente, así como en las infracciones que exijan habitualidad, tales términos se computarán, respectivamente, desde el día en que se realizó la última infracción, desde que se eliminó la situación ilícita o desde que cesó la conducta. En la tentativa de homicidio y en los delitos de aborto no consentido, lesiones, trata de seres humanos, contra la libertad, de torturas y contra la integridad moral, la libertad e indemnidad sexuales, la intimidad, el derecho a la propia imagen y la inviolabilidad del domicilio, cuando la víctima fuere menor de edad, los términos se computarán desde el día en que ésta haya alcanzado la mayoría de edad, y si falleciere antes de alcanzarla, a partir de la fecha del fallecimiento. (…) |
Artículo 132. 1. Los términos previstos en el artículo precedente se computarán desde el día en que se haya cometido la infracción punible. En los casos de delito continuado, delito permanente, así como en las infracciones que exijan habitualidad, tales términos se computarán, respectivamente, desde el día en que se realizó la última infracción, desde que se eliminó la situación ilícita o desde que cesó la conducta. En los delitos de aborto no consentido, lesiones, contra la libertad, de torturas y contra la integridad moral, contra la intimidad, el derecho a la propia imagen y la inviolabilidad del domicilio, y contra las relaciones familiares, excluidos los delitos contemplados en el párrafo siguiente, cuando la víctima fuere una persona menor de dieciocho años, los términos se computarán desde el día en que ésta haya alcanzado la mayoría de edad, y si falleciere antes de alcanzarla, a partir de la fecha del fallecimiento. En los delitos de tentativa de homicidio, de lesiones de los artículos 149 y 150, en el delito de maltrato habitual previsto en el artículo 173.2, en los delitos contra la libertad, en los delitos contra la libertad e indemnidad sexual y en los delitos de trata de seres humanos, cuando la víctima fuere una persona menor de dieciocho años, los términos se computarán desde que la víctima cumpla los treinta y cinco años de edad, y si falleciere antes de alcanzar esa edad, a partir de la fecha del fallecimiento. (…) |
|
Artículo 177 bis. 1. Será castigado con la pena de cinco a ocho años de prisión como reo de trata de seres humanos el que, sea en territorio español, sea desde España, en tránsito o con destino a ella, empleando violencia, intimidación o engaño, o abusando de una situación de superioridad o de necesidad o de vulnerabilidad de la víctima nacional o extranjera, o mediante la entrega o recepción de pagos o beneficios para lograr el consentimiento de la persona que poseyera el control sobre la víctima, la captare, transportare, trasladare, acogiere, o recibiere, incluido el intercambio o transferencia de control sobre esas personas, con cualquiera de las finalidades siguientes: a) La imposición de trabajo o de servicios forzados, la esclavitud o prácticas similares a la esclavitud, a la servidumbre o a la mendicidad. b) La explotación sexual, incluyendo la pornografía. c) La explotación para realizar actividades delictivas. d) La extracción de sus órganos corporales. e) La celebración de matrimonios forzados. Existe una situación de necesidad o vulnerabilidad cuando la persona en cuestión no tiene otra alternativa, real o aceptable, que someterse al abuso. (…) |
Artículo 177 bis. 1. Será castigado con la pena de cinco a ocho años de prisión como reo de trata de seres humanos el que, sea en territorio español, sea desde España, en tránsito o con destino a ella, empleando violencia, intimidación o engaño, o abusando de una situación de superioridad o de necesidad o de vulnerabilidad de la víctima nacional o extranjera, o mediante la entrega o recepción de pagos o beneficios para lograr el consentimiento de la persona que poseyera el control sobre la víctima, la captare, transportare, trasladare, acogiere, o recibiere, incluido el intercambio o transferencia de control sobre esas personas, con cualquiera de las finalidades siguientes: a) La imposición de trabajo o de servicios forzados, la esclavitud o prácticas similares a la esclavitud, a la servidumbre o a la mendicidad. b) La explotación sexual, incluyendo la pornografía. c) La explotación para realizar actividades delictivas. d) La extracción de sus órganos corporales. e) La celebración de matrimonios forzados. Existe una situación de necesidad o vulnerabilidad cuando la persona en cuestión no tiene otra alternativa, real o aceptable, que someterse al abuso. Cuando la víctima de trata de seres humanos fuera una persona menor de edad se impondrá, en todo caso, la pena de inhabilitación especial para cualquier profesión, oficio o actividades, sean o no retribuidos, que conlleve contacto regular y directo con personas menores de edad, por un tiempo superior entre seis y veinte años al de la duración de la pena de privación de libertad impuesta. (…) |
|
Artículo 189. (…) 2. Serán castigados con la pena de prisión de cinco a nueve años los que realicen los actos previstos en el apartado 1 de este artículo cuando concurra alguna de las circunstancias siguientes: a) Cuando se utilice a menores de dieciséis años. b) Cuando los hechos revistan un carácter particularmente degradante o vejatorio. c) Cuando el material pornográfico represente a menores o a personas con discapacidad necesitadas de especial protección que sean víctimas de violencia física o sexual. d) Cuando el culpable hubiere puesto en peligro, de forma dolosa o por imprudencia grave, la vida o salud de la víctima. e) Cuando el material pornográfico fuera de notoria importancia. f) Cuando el culpable perteneciere a una organización o asociación, incluso de carácter transitorio, que se dedicare a la realización de tales actividades. g) Cuando el responsable sea ascendiente, tutor, curador, guardador, maestro o cualquier otra persona encargada, de hecho, aunque fuera provisionalmente, o de derecho, del menor o persona con discapacidad necesitada de especial protección, o se trate de cualquier otro miembro de su familia que conviva con él o de otra persona que haya actuado abusando de su posición reconocida de confianza o autoridad. h) Cuando concurra la agravante de reincidencia. (…) |
Artículo 189. (…) 2. Serán castigados con la pena de prisión de cinco a nueve años los que realicen los actos previstos en el apartado 1 de este artículo cuando concurra alguna de las circunstancias siguientes: a) Cuando se utilice a menores de dieciséis años. b) Cuando los hechos revistan un carácter particularmente degradante o vejatorio, se emplee violencia física o sexual para la obtención del material pornográfico o se representen escenas de violencia física o sexual. c) Cuando se utilice a personas menores de edad que se hallen en una situación de especial vulnerabilidad por razón de enfermedad, discapacidad o por cualquier otra circunstancia. d) Cuando el culpable hubiere puesto en peligro, de forma dolosa o por imprudencia grave, la vida o salud de la víctima. e) Cuando el material pornográfico fuera de notoria importancia. f) Cuando el culpable perteneciere a una organización o asociación, incluso de carácter transitorio, que se dedicare a la realización de tales actividades. g) Cuando el responsable sea ascendiente, tutor, curador, guardador, maestro o cualquier otra persona encargada, de hecho, aunque fuera provisionalmente, o de derecho, de la persona menor de edad o persona con discapacidad necesitada de especial protección, o se trate de cualquier persona que conviva con él o de otra persona que haya actuado abusando de su posición reconocida de confianza o autoridad. h) Cuando concurra la agravante de reincidencia. (…) |
|
Artículo 189 bis. Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos comprendidos en este Capítulo, se le impondrán las siguientes penas: a) Multa del triple al quíntuple del beneficio obtenido, si el delito cometido por la persona física tiene prevista una pena de prisión de más de cinco años. b) Multa del doble al cuádruple del beneficio obtenido, si el delito cometido por la persona física tiene prevista una pena de prisión de más de dos años no incluida en el anterior inciso. c) Multa del doble al triple del beneficio obtenido, en el resto de los casos. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, los jueces y tribunales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33. |
Artículo 189 bis. La distribución o difusión pública a través de Internet, del teléfono o de cualquier otra tecnología de la información o de la comunicación de contenidos específicamente destinados a promover, fomentar o incitar a la comisión de los delitos previstos en este capítulo y en los capítulos II bis y IV del presente título será castigada con la pena de multa de seis a doce meses o pena de prisión de uno a tres años. Las autoridades judiciales ordenarán la adopción de las medidas necesarias para la retirada de los contenidos a los que se refiere el párrafo anterior, para la interrupción de los servicios que ofrezcan predominantemente dichos contenidos o para el bloqueo de unos y otros cuando radiquen en el extranjero. |
|
No existía. |
Artículo 189 ter. Cuando de acuerdo con lo establecido en el artículo 31 bis una persona jurídica sea responsable de los delitos comprendidos en este Capítulo, se le impondrán las siguientes penas: a) Multa del triple al quíntuple del beneficio obtenido, si el delito cometido por la persona física tiene prevista una pena de prisión de más de cinco años. b) Multa del doble al cuádruple del beneficio obtenido, si el delito cometido por la persona física tiene prevista una pena de prisión de más de dos años no incluida en el anterior inciso. c) Multa del doble al triple del beneficio obtenido, en el resto de los casos. Atendidas las reglas establecidas en el artículo 66 bis, las autoridades judiciales podrán asimismo imponer las penas recogidas en las letras b) a g) del apartado 7 del artículo 33. |
|
Artículo 201. 1. Para proceder por los delitos previstos en este capítulo será necesaria denuncia de la persona agraviada o de su representante legal. Cuando aquélla sea menor de edad, persona con discapacidad necesitada de especial protección o una persona desvalida, también podrá denunciar el Ministerio Fiscal. 2. No será precisa la denuncia exigida en el apartado anterior para proceder por los hechos descritos en el artículo 198 de este Código, ni cuando la comisión del delito afecte a los intereses generales o a una pluralidad de personas. 3. El perdón del ofendido o de su representante legal, en su caso, extingue la acción penal sin perjuicio de lo dispuesto en el segundo párrafo del número 5º del apartado 1 del artículo 130. |
Artículo 201. 1. Para proceder por los delitos previstos en este Capítulo será necesaria denuncia de la persona agraviada o de su representante legal. 2. No será precisa la denuncia exigida en el apartado anterior para proceder por los hechos descritos en el artículo 198 de este Código, ni cuando la comisión del delito afecte a los intereses generales, a una pluralidad de personas o si la víctima es una persona menor de edad o una persona con discapacidad necesitada de especial protección. 3. El perdón del ofendido o de su representante legal, en su caso, extingue la acción penal sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 130.1.5.º, párrafo segundo. |
|
Artículo 267. Los daños causados por imprudencia grave en cuantía superior a 80.000 euros, serán castigados con la pena de multa de tres a nueve meses, atendiendo a la importancia de los mismos. Las infracciones a que se refiere este artículo sólo serán perseguibles previa denuncia de la persona agraviada o de su representante legal. El Ministerio Fiscal también podrá denunciar cuando aquélla sea menor de edad, persona con discapacidad necesitada de especial protección o una persona desvalida. En estos casos, el perdón del ofendido o de su representante legal, en su caso, extingue la acción penal sin perjuicio de lo dispuesto en el segundo párrafo del número 5º del apartado 1 del artículo 130 de este Código. |
Artículo 267. Los daños causados por imprudencia grave en cuantía superior a 80.000 euros, serán castigados con la pena de multa de tres a nueve meses, atendiendo a la importancia de los mismos. Las infracciones a que se refiere este artículo sólo serán perseguibles previa denuncia de la persona agraviada o de su representante legal. El Ministerio Fiscal también podrá denunciar cuando aquélla sea menor de edad, persona con discapacidad necesitada de especial protección o una persona desvalida. En estos casos, el perdón de la persona ofendida extingue la acción penal. |
|
No existía. |
Artículo 361 bis. La distribución o difusión pública a través de Internet, del teléfono o de cualquier otra tecnología de la información o de la comunicación de contenidos específicamente destinados a promover o facilitar, entre personas menores de edad o personas con discapacidad necesitadas de especial protección, el consumo de productos, preparados o sustancias o la utilización de técnicas de ingestión o eliminación de productos alimenticios cuyo uso sea susceptible de generar riesgo para la salud de las personas será castigado con la pena de multa de seis a doce meses o pena de prisión de uno a tres años. Las autoridades judiciales ordenarán la adopción de las medidas necesarias para la retirada de los contenidos a los que se refiere el párrafo anterior, para la interrupción de los servicios que ofrezcan predominantemente dichos contenidos o para el bloqueo de unos y otros cuando radiquen en el extranjero. |
Departament de Compliance de Molins Defensa Penal
Externalització del canal de denúncies (Whistleblowing System)
Avui dia no hi ha dubte que els canals de denúncia/ètics són, actualment, un element essencial de tot sistema de gestió de Compliance.
Llistat de les principals sentències del Tribunal Suprem en matèria de responsabilitat penal de les persones jurídiques
Sentències més rellevants del Tribunal Suprem en les que, en major o menor mesura, es debat o es falla sobre qüestions vinculades a la responsabilitat penal de les persones jurídiques.
L’obligatorietat del Compliance
L’establiment d’un sistema de Compliance com a mecanisme de prevenció de delictes i de constatació de l’ètica en els negocis, permet a les empreses no perdre competitivitat quan altres empreses del sector sí que comptin amb aquest.
El comportament d’un empresari insolvent en temps de covid-19
Molts són els danys econòmics col·laterals que està deixant al seu pas el COVID-19. Moltes les empreses que estan assistint impotents a una disminució progressiva del seu patrimoni.