L’obligatorietat del Compliance
Tots els que ens dediquem a dissenyar, implantar i, en general, a oferir serveis de Compliance ens hem trobat –i ens continuem trobant- davant la pregunta clau i reiterada de tot client: “tot això està molt bé, però realment és obligatori comptar amb un Compliance penal?”.
La resposta, objectiva i honesta, ha de ser negativa: no, no és obligatori tenir un Compliance penal. Ara bé, cal puntualitzar: “no pots no tenir-ho”.
I per què no pots no tenir-ho?
En primer lloc, cal dir que, si bé és cert que el Codi penal no estableix l’obligatorietat de comptar amb aquests “models d’organització i gestió” en el seu article 31 bis, actualment és l’única via que té la persona jurídica per a optar a una eximent de responsabilitat penal en cas que es cometi un delicte en el seu si. Per descomptat, per un dels delictes pels quals pot respondre la persona jurídica i sempre que es compleixin els requisits de l’article 31 bis. En aquest escenari, ja es pot observar el primer “parany” del Codi penal perquè, si bé a priori no és obligatori –és a dir, empresa, no seràs sancionada per no tenir-ho-, realment serà l’única manera de poder obtenir l’eximent de responsabilitat penal.
Per tant, en cas de no disposar l’empresa d’un Compliance penal, mai podrà eximir-se de responsabilitat penal, sinó que, únicament, podrà aspirar a obtenir alguna/es de les atenuants de l’article 31 quater del Codi penal. Així doncs, client empresa: “no, no és obligatori, però “atenció” perquè realment és l’únic mecanisme que li permetrà optar a una eximent de responsabilitat penal i, si la seva empresa és algun dia investigada, no podrem fer en seu judicial res més per vostè que lluitar per la/s atenuant/s de responsabilitat penal”.
I si aquests arguments no li valen, el mercat li acabarà empenyent a comptar amb un sistema de Compliance. A què em refereixo? Doncs al fet que ens trobem cada vegada amb més freqüència amb empreses que requereixen de la implementació de sistemes de Compliance perquè els seus respectius clients ho requereixen, perquè el mercat l’exigeix. Això és, per exemple: empreses que tenen clients o fan negoci en països anglosaxons; empreses que volen fer negocis amb tercers internacionals o grans companyies que ja ni es plantegen establir relacions de negoci amb els qui no disposin de sistemes de Compliance (evidentment a la seva mesura) o fins i tot perquè, ens confessen alguns clients, porten temps donant tràmit a aquesta due diligence del tercer enviant documents interns que realment no pertanyen a un veritable sistema de Compliance, la qual cosa ja no satisfà els requeriments dels clients. En definitiva, sembla ser que les empreses que no disposin de sistemes de Compliance s’estan començant a trobar fora de mercat o forçades a establir relacions de negoci amb aquelles que tampoc comptin amb aquests sistemes, amb els riscos de transmissió de responsabilitat –entre altres com els reputacionals- que això comporta.
Arribats a aquest punt, cal concloure que, si una empresa no ha volgut, fins ara, implementar un sistema de Compliance per voluntat pròpia, tard o d’hora, l’obligatorietat vindrà exigida pel mercat. Així doncs, a més de configurar-se l’establiment d’un sistema de Compliance com a mecanisme de prevenció de delictes i de constatació de l’ètica en els negocis, permet a les empreses no perdre competitivitat quan altres empreses del sector sí que comptin amb aquest i, sobretot, atreure a clients que es moguin en el mateix pla de compliment de la legalitat.
A què esperes per a comptar amb un sistema de Compliance a mesura?
Anna Núñez Miró – anunez@molins.eu
Advocada Directora del Departament de Compliance de Molins Defensa Penal