ComplianceKeys#3: Per quins delictes pot ser responsable una persona jurídica a Espanya? Una mirada des del Compliance.
ComplianceKeys#3
En atenció a la configuració del model d’atribució de responsabilitat penal a les persones jurídiques introduït pel legislador espanyol en la reforma del Codi Penal efectuada mitjançant la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, aquestes no podran respondre penalment per qualsevol delicte, sinó únicament per aquells supòsits en els quals la llei el prevegi de manera expressa.
Això és el que es coneix com un model o catàleg numerus clausus (en contraposició d’un model numerus apertus, en el qual les persones jurídiques podrien respondre per qualsevol delicte tipificat en el Codi Penal).
Des de l’òptica del Compliance, aquest model determina amb claredat quins són els àmbits de risc penal que han de ser objecte d’identificació, avaluació i control dins dels programes de prevenció de delictes.
El catàleg numerus clausus de delictes pels quals poden respondre les persones jurídiques a Espanya ha estat reformat en diverses ocasions des de la seva introducció fins a arribar a la seva versió actual, que inclou més de quaranta (40) infraccions penals.
Concretament, les reformes que han afectat el llistat de delictes pels quals poden respondre les persones jurídiques han estat les següents:
- Llei orgànica 3/2011, de 28 de gener, en matèria de règim electoral general.
- Llei orgànica 6/2011, de 30 de juny, en matèria de contraban.
- Llei orgànica 7/2012, de 27 de desembre, en matèria de transparència i lluita contra el frau fiscal i en la seguretat social.
- Llei orgànica 1/2015, de 30 de març, va introduir diversos delictes susceptibles de generar responsabilitat penal per a la persona jurídica i va incorporar per primera vegada la possibilitat d’obtenir una eximent o atenuant de responsabilitat penal a través de la implementació de sistemes de Compliance penal, configurant així un incentiu normatiu clar cap a l’adopció de Programes de Compliance eficaços de prevenció i detecció de delictes, com es va introduir en anteriors Compliance Keys.
- Llei orgànica 1/2019, de 20 de febrer: va transposar directives de la Unió Europea en els àmbits financer (destacant la introducció del delicte de malversació en el catàleg numerus clausus), de terrorisme i altres qüestions d’índole internacional.
- Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre: en matèria de conductes contra la integritat (delictes d’assetjament laboral, sexual, entre altres).
- Llei orgànica 7/2023, de 28 de març: en matèria de protecció dels drets i el benestar animal.
Així, el llistat actual de delictes pel qual, de conformitat amb l’article 31 bis del Codi Penal, poden respondre penalment les persones jurídiques, inclouria els següents tipus:
- Tràfic il·legal d’òrgans i el seu trasplantament (art. 156 bis CP)
- Delictes contra la integritat moral (art. 173.1 CP).
- Tràfic d’éssers humans (art. 177 bis CP).
- Delicte d’assetjament sexual (art. 184 CP).
- Prostitució i explotació i corrupció de menors (arts. 187 a 190 CP).
- Descobriment i revelació de secrets i aplanament informàtic (arts. 197 a 197 quinquies CP).
- Estafa i altres fraus (arts. 248 a 251 bis CP).
- Frustració de l’execució i insolvències punibles (arts. 257 a 261 bis CP).
- Danys informàtics (arts. 264 a 264 quater CP).
- Delictes contra la propietat intel·lectual i industrial (arts. 270 a 277 CP).
- Delictes de descobriment i revelació de secrets empresarials (arts. 278 a 280 CP).
- Delicte de detracció de matèries primeres i productes de primera necessitat (art. 281 CP).
- Delicte publicitari (art. 282 CP).
- Frau d’inversions (article 282 bis CP).
- Facturació fraudulenta (article 283 CP).
- Alteració de preus i manipulació de mercats (art. 284 CP).
- Delictes d’abús d’informació privilegiada (articles 285 a 285 quater CP).
- Defraudació de serveis de comunicació i interactius (article 286 CP).
- Blanqueig de capitals (arts. 301 i 302 CP).
- Finançament il·legal de partits polítics (article 304 bis CP).
- Delictes contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social (art.305 a 310 bis CP)
- Defraudació als pressupostos generals de la Unió Europea (article 306 CP).
- Frau de subvencions i ajudes públiques (art. 308 CP).
- Delictes contra els drets dels ciutadans estrangers (art. 318 bis CP).
- Delictes de construcció, edificació o urbanització il·legal (article 319 CP).
- Delictes contra els recursos naturals i el medi ambient (arts. 325 a 331 CP).
- Delicte contra els animals (arts. 340 bis a quarter CP)
- Delictes relatius a l’energia nuclear i a les radiacions ionitzants (article 343 CP).
- Delictes de risc provocats per explosius i altres agents (art. 348 CP).
- Salut pública: medicaments i productes sanitaris (arts. 359 a 362 sexies CP).
- Salut pública: frau alimentari (arts. 363 a 366 CP).
- Salut pública: tràfic de drogues (arts. 368 a 369 CP).
- Falsedat en mitjans de pagament (article 386 CP).
- Falsificació de targetes de crèdit i dèbit i xecs de viatge (article 399 bis CP).
- Delictes de corrupció: sector públic i sector privat (arts. 286 bis i ter i 419 a 430 CP).
- Delictes de malversació (art. 435 CP).
- Delictes d’odi i discriminació (article 510 CP).
- Delictes de terrorisme (arts. 571 a 580 bis CP).
- Delictes de contraban (art. 2 EL 12/1995).
- Alteració de preus en concurs i subhastes públiques (art. 262 CP)
- Delictes contra els drets dels treballadors (arts. 311 a 318 CP)
- Delicte de les organitzacions criminals (arts. 570 bis a 570 quarter CP)
- Altres riscos vinculats a l’art. 129 CP (manipulació genètica, entre altres)
Finalment, cal realitzar una breu reflexió sobre si un model numerus clausus (extens i expansiu com l’actual) és l’opció més correcta a l’efecte de determinar per quins delictes podran respondre les persones jurídiques.
En termes de Compliance penal, l’avantatge d’aquest model és clara: aporta major seguretat jurídica i permet a les companyies identificar amb precisió els riscos penals concrets que han de contemplar en els seus mapes de riscos i programes de prevenció.
No obstant això, a causa de les seves tendències expansives, com incloure conductes que no són pròpies de contextos empresarials habituals, com la prostitució de menors o el tràfic d’òrgans, seria oportú valorar la possibilitat d’evolucionar cap a un model més flexible, similar a l’existent en altres jurisdiccions (com podria ser el cas, entre altres, dels Estats Units i Països Baixos). Es tractaria d’un model numerus apertus que s’autoregulés segons les necessitats criminològiques observades a cada moment que permeti determinar quins delictes tindria sentit que generessin responsabilitat penal per a les persones jurídiques conforme els requisits d’atribució establerts en l’article 31 bis del Codi Penal ateses les circumstàncies de cada cas concret.
El que sí resulta inqüestionable és que el Compliance constitueix l’eix central de qualsevol model orientat a prevenir la comissió de delictes que puguin generar responsabilitat penal per a la persona jurídica.
Article actualitzat a l’octubre del 2025.
Departamento de Compliance de Molins Defensa Penal.