Denegació de protecció a l’informant, pel canal escollit per interposar la seva denúncia.
Comentari a la STSJ Madrid (Sala Social) n.º 5487/2026, de 16 d’ abril.
Resum
La sentència resol el recurs d’apel·lació plantejat per un treballador per compte aliena, el qual sosté que el seu acomiadament no hauria d’haver estat qualificat com a improcedent, tal i com declara la sentència dictada en primera instància, sinó nul, en considerar que constitueix una represàlia per les diverses denúncies que va presentar en relació amb presumptes pràctiques il·lícites d’un soci comercial de la seva empresa. Tanmateix, la sentència analitza si el treballador, pot quedar inclòs dins de l’àmbit d’aplicació de la Llei 2/2023
Fets
El recurrent, M., treballador de l’empresa I, va ser acomiadat en data 27 de juny de 2023, per motius disciplinaris, per no haver assolit els objectius fixats per l’empresa i per generar situacions de conflicte. Queda acreditat que, des del mes de febrer de 2023, l’empresa ja qüestionava el seu rendiment laboral i valorava la possibilitat d’extingir la relació laboral.
Durant el mes de maig, M. va presentar denúncia al banc ING sucursal d’Espanya, entitat amb qui la seva empresa mantenia relacions de col·laboració comercial. En la denúncia explicava presumptes pràctiques il·lícites realitzades per agents d’assegurances de l’empresa N., en relació amb la distribució d’hipoteques del banc ING. Tanmateix, també va presentar denúncia davant el Banc d’Espanya, denunciant les pràctiques entre ING i N.
El recurrent interposa el recurs d’apel·lació sobre la base que l’acomiadament ha de declarar-se nul, per constituir una represàlia com a conseqüència de les denúncies presentades sobre pràctiques il·lícites realitzades per un client de la seva empresa I.
Resolució
La sentència conclou que no és procedent declarar la nul·litat de l’acomiadament, per no quedar acreditat que la decisió empresarial hagi estat una reacció davant les denuncies presentades pel recurrent.
Tanmateix, la sentència determina que M., no entra dins de l’àmbit d’aplicació material ni personal de la Llei 2/2023, al no ser un treballador de cap de les empreses sobre les que va interposar denúncia. En aquest sentit, destaca que les denuncies del recurrent fan referència a presumptes pràctiques il·lícites de terceres entitats, les quals no van ser conduïdes a través dels canals interns de la seva empresa, sinó a través dels canals de les empreses denunciades o de terceres entitats.
Discussió al voltant de l’àmbit d’aplicació de la Llei 2/2023 i valoració jurídica.
En primer lloc, la Sala considera que els fets no entren dins de l’àmbit d’aplicació material de la Llei 2/2023, al no ser accions o omissions que puguin ser constitutives d’infracció penal o administrativa greu o molt greu. El tribunal fonamenta aquesta conclusió en base a què, de la prova practicada, no pot apreciar-se que les actuacions denunciades entre el Banc ING i N., puguin tenir la consideració d’infraccions catalogades com greus o molt greus. En aquest sentit, pren en consideració les investigacions realitzades tant pel Banc ING, com per la CNMC, en les que ambdues conclouen que no s’aprecien fets punibles ni possibles infraccions derivades de les conductes denunciades.
La qüestió relativa a l’àmbit personal d’aplicació de l’article 4.1 de la Directiva 2019/1937 si pot semblar més discutible. El citat article, menciona que no s’estendrà la protecció de la Directiva a aquells informants que comuniquin infraccions obtingudes en un context laboral. Tot i que és cert que el denunciant no manté una relació laboral directa amb cap de les entitats sobre les quals ha formulat les denúncies, si que obté la informació en un context indiscutiblement laboral, degut a les relacions comercials entre la seva empresa i el Banc ING. Una interpretació àmplia del terme “context laboral” seria incompatible amb excloure el recurrent de l’àmbit d’aplicació de la Directiva.
De fet, el recurrent sol·licita que aquesta qüestió sigui elevada al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, mitjançant el plantejament d’una qüestió prejudicial, per determinar l’abast de les mesures de protecció establertes per la Directiva. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid resol que escau elevar la qüestió prejudicial, en considerar que el fi que pretén el recurrent no és resoldre un dubte sobre l’abast d’una norma comunitària sinó una nova valoració de les circumstàncies del seu cas i de la prova practicada. D’aquesta manera, la resolució no resol definitivament la qüestió plantejada pel recurrent sobre si, d’acord amb el concepte de “context laboral” hauria de rebre les mesures de protecció establertes per la Directiva.