La marxa endarrere no funciona al secret professional: el Tribunal Suprem manté la protecció provisional de les comunicacions entre Renfe i els seus advocats interns
El Tribunal Suprem manté la protecció cautelar de les comunicacions entre Renfe i els seus advocats interns
L’abast de la confidencialitat de les comunicacions entre una empresa i els seus advocats interns continua sent una qüestió controvertida. Pot una autoritat accedir als correus electrònics, informes i notes intercanviats entre la direcció d’una companyia i els seus advocats in house? N’hi ha prou amb declarar posteriorment que aquesta informació és confidencial? O el simple coneixement del seu contingut ja provoca un perjudici irreversible?
La Interlocutòria del Tribunal Suprem de 25 de març de 2026, dictada en el recurs de cassació núm. 653/2026, encara no resol de manera definitiva si totes les comunicacions entre una empresa i els seus advocats interns estan protegides. Tanmateix, sí que manté vigent una decisió cautelar especialment rellevant: mentre es resol aquesta qüestió, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència no podrà accedir a determinats documents intercanviats entre Renfe i els seus advocats interns ni utilitzar-los. La raó és tan senzilla com contundent: una vegada revelat el secret, no és possible restaurar-lo.
L’origen de l’assumpte es troba en una resolució de la CNMC de 2017, per la qual es va declarar que Renfe Operadora i Renfe Mercancías, juntament amb altres empreses, havien comès una infracció de la Llei de defensa de la competència i de l’article 101 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. Per comprovar el compliment d’aquella resolució, la CNMC va obrir posteriorment un expedient de vigilància i va practicar, entre els dies 23 i 27 d’octubre de 2023, una inspecció a la seu de Renfe.
Durant la inspecció es van incorporar nombrosos documents a l’expedient. Renfe va sol·licitar l’exclusió d’una part d’aquest material, al·legant, entre altres motius, que contenia comunicacions protegides per la confidencialitat advocat-client. La CNMC va acceptar excloure determinats documents elaborats per sol·licitar assessorament a advocats externs o que reflectien el consell rebut d’aquests, però va mantenir dins de l’expedient les comunicacions entre Renfe i els seus advocats interns, en considerar que no estaven emparades per aquesta protecció.
La controvèrsia planteja, per tant, una qüestió de gran rellevància pràctica: si la relació entre una empresa i els advocats integrats en la seva pròpia estructura mereix la mateixa protecció que la mantinguda amb advocats externs.
Renfe va recórrer la decisió davant l’Audiència Nacional i va sol·licitar, com a mesura cautelar, que els documents controvertits romanguessin fora de l’expedient fins que es resolgués el litigi principal. Inicialment, l’Audiència Nacional va denegar la suspensió, en considerar hipotètics els possibles perjudicis. Tanmateix, en resoldre el recurs de reposició, va modificar el seu criteri.
En la seva Interlocutòria de 13 de novembre de 2025, la Sala va entendre que l’eventual coneixement del contingut d’aquestes comunicacions per part de la CNMC podia provocar una lesió difícilment reparable. La lògica és clara: un tribunal pot ordenar posteriorment la retirada d’un document o anul·lar una resolució basada en aquest; el que no pot fer és esborrar de la ment de qui ja l’ha llegit l’estratègia jurídica de l’empresa, els seus dubtes, la valoració dels riscos efectuada pels seus advocats o les recomanacions formulades.
L’Audiència Nacional també va valorar que mantenir provisionalment els documents apartats no perjudicava de manera rellevant l’interès públic. Si finalment es conclogués que no estaven protegits, la CNMC podria tornar a incorporar-los a l’expedient. L’asimetria entre tots dos escenaris era evident: mantenir-los cautelarment exclosos era reversible; permetre’n el coneixement immediat, no.
Com a argument addicional, l’Audiència Nacional va fer referència a dues sentències recents del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Orde van Vlaamse Balies i altres i Ordre des avocats du Barreau de Luxembourg), de les quals va deduir que la protecció de les comunicacions entre advocat i client no es limitaria estrictament a l’exercici del dret de defensa, sinó que podria estendre’s a l’assessorament jurídic en termes més amplis.
La CNMC va preparar un recurs de cassació. Entre altres al·legacions, va sostenir que l’Audiència Nacional havia anticipat indegudament la resolució sobre el fons de l’assumpte i que la jurisprudència europea esmentada no era aplicable a l’àmbit de la competència. També va invocar la coneguda sentència Akzo Nobel, d’acord amb la qual les comunicacions amb advocats interns no gaudeixen, en les investigacions en matèria de competència de la Unió Europea, de la mateixa protecció que les mantingudes amb advocats externs.
El Tribunal Suprem, tanmateix, inadmet el recurs. No perquè ja hagi reconegut un privilegi general per a les comunicacions amb advocats in house, sinó perquè considera que aquesta qüestió s’haurà de resoldre en el procediment principal, després d’un debat complet entre les parts. La peça cautelar tenia un objecte més limitat: decidir si calia impedir provisionalment l’accés als documents per evitar que l’eventual dret invocat quedés buit de contingut.
El Suprem rebutja així que l’Audiència Nacional hagi anticipat la decisió sobre el fons. La resolució cautelar no declara que totes les comunicacions entre Renfe i els seus advocats interns estiguin protegides, ni que la CNMC ja hagi vulnerat un dret fonamental. Es limita a prendre en consideració la possibilitat que aquesta protecció existeixi i a constatar que, si es permetés l’accés, el perjudici podria ser irreversible.
Aquesta precisió és essencial. La interlocutòria no desplaça expressament la doctrina d’Akzo Nobel, ni estableix que les sentències europees més recents siguin aplicables sense matisos a les inspeccions de la CNMC. El debat de fons continua obert i haurà de ser resolt per l’Audiència Nacional.
El cas també recorda que la confidencialitat no depèn únicament del fet que un advocat figuri com a emissor o destinatari d’un correu electrònic. A la pràctica, els advocats interns solen exercir funcions híbrides: presten assessorament jurídic, participen en decisions empresarials, coordinen investigacions, intervenen en tasques de compliment normatiu o assumeixen responsabilitats de gestió. Aquesta pluralitat de funcions pot dificultar la identificació de quines comunicacions contenen un veritable assessorament jurídic i quines responen a una activitat comercial o operativa.
Per aquest motiu, les empreses han d’estructurar adequadament els seus fluxos d’informació jurídica. Convé identificar amb claredat quan se sol·licita assessorament jurídic, separar tant com sigui possible les valoracions jurídiques de les decisions purament empresarials, limitar la distribució dels documents i evitar cadenes indiscriminades de correus electrònics en què es barregin anàlisis jurídiques i converses comercials. La mera etiqueta de «confidencial» o «privilegiat» no crea per si sola una protecció inexistent, però una documentació ordenada de la finalitat jurídica de la comunicació pot resultar decisiva.
El cas també posa en relleu la importància de disposar de protocols específics per a les inspeccions. Les empreses han de poder identificar ràpidament la documentació potencialment protegida, formular objeccions de manera individualitzada i sol·licitar-ne la segregació abans que l’equip inspector accedeixi al contingut. Una reacció tardana pot convertir una eventual victòria judicial en una reparació merament formal.
La Interlocutòria de 25 de març de 2026 no tanca el debat sobre la protecció de les comunicacions amb advocats interns, però el situa en el centre de la discussió jurídica. La futura sentència de l’Audiència Nacional s’haurà de pronunciar sobre l’abast d’aquesta confidencialitat i sobre la incidència de la jurisprudència europea més recent.
Fins aleshores, la conclusió principal és clara: els documents es poden retirar d’un expedient i les resolucions es poden anul·lar; el que no es pot recuperar és un secret que ja ha deixat de ser-ho.
Rania Zitouni Chahdi