Update cookies preferences
Update cookies preferences
La CNMC aprova l'actualització del seu guia de programes de compliment en matèria de competència | Molins Defensa Penal
suplantacio-didentitat-molins-defensa-penal

La CNMC aprova l’actualització del seu guia de programes de compliment en matèria de competència

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (d’ara endavant, CNMC) és l’organisme encarregat de promoure i defensar la competència en l’entorn empresarial espanyol en interès de la societat en general. A tal fi, al juny de 2020 va adoptar la “Guia de programes de compliment en relació amb la defensa de la competència”, un document de referència de gran utilitat per a orientar a les empreses sobre els criteris que la CNMC considera rellevants per a avaluar l’eficàcia dels programes de compliment en matèria de competència.

En aquest sentit, i donat els desenvolupaments normatius, jurisprudencials i doctrinals que han tingut lloc des de la seva adopció, el passat 9 de juny de 2026 es va actualitzar la Guia mitjançant un procés participatiu, amb consulta pública inicial -al desembre de 2025- i posterior sotmetiment a audiència de l’esborrany del document -al maig de 2026-.A la vista de l’ampli suport i consens manifestat en l’audiència, es decideix mantenir l’estructura bàsica, categories i criteris establerts en la Guia de 2020 en considerar-se que, en la seva gran majoria continuen sent plenament vigents.

No obstant això, mitjançant la revisió s’introdueixen millores significatives orientades a aportar transparència sobre els criteris bàsics d’avaluació dels programes que es consideren rellevants per part de la CNMC i s’indica la idoneïtat dels aquests amb la finalitat de millorar la seva aplicabilitat en la pràctica empresarial.

La Guia sistematitza els principals elements que han d’integrar un programa de compliment eficaç en matèria de defensa de la competència, estructurats entorn dels següents pilars:

  • Implicació activa de l’òrgan d’administració i dels principals directius de l’organització, incloent-hi la valoració del denominat “tone from the top” i la possible incidència de la participació de directius en conductes infractores en l’eficàcia i idoneïtat del programa de compliment.
  • Disseny i implantació d’una formació eficaç, adaptada al perfil de risc dels diferents nivells de l’empresa.
  • Existència d’un sistema intern d’informació o canal de denúncies que permeti la detecció precoç d’infraccions.
  • Independència i autonomia del responsable de compliment en el disseny, supervisió i control del sistema.
  • Identificació, anàlisi i gestió de riscos mitjançant un mapa de riscos actualitzat i dinàmic.
  • Disseny de procediments interns per a la recerca i gestió de possibles infraccions.
  • Implementació d’un sistema disciplinari clar, proporcional i efectivament aplicat.

La valoració d’aquests elements per la CNMC es realitzarà en tot cas de manera individualitzada, ateses les característiques específiques de l’empresa, la seva grandària, sector d’activitat i nivell d’exposició a riscos en matèria de competència, de manera que l’anàlisi d’eficàcia del programa no respon a un model uniforme, sinó a un enfocament basat en la proporcionalitat i en l’adequació del sistema al perfil de risc de l’operador econòmic.

En aquest context, l’actualització reforça igualment una aproximació basada en l’eficiència econòmica dels programes de compliment, destacant que la seva implantació no ha de concebre’s com un mer cost de compliment normatiu, sinó com una inversió estratègica en la mesura en què els beneficis derivats d’un programa eficaç —inclosa la reducció del risc sancionador, la millora de la posició reputacional i l’optimització de la presa de decisions empresarials— són, amb caràcter general, significativament superiors als costos associats al seu disseny, implementació i manteniment.

Més concretament, la principal novetat radica en la modificació substancial de les conseqüències derivades de la implantació d’un programa de compliment eficaç en els expedients oberts per la CNMC -recollit en l’apartat tercer de la Guia- respecte de la prohibició de contractar prevista en la Llei de Contractes del Sector Públic; i, a més, l’eventual atenuació de la sanció conforme la Llei de Defensa de la Competència.

D’una banda, -i en relació amb l’exempció a la prohibició de contractar amb el sector públic contemplada en l’apartat cinquè de l’article 72 de la Llei 9/2017 de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic- s’estableix la possibilitat de la valoració dels programes de compliment en el marc del propi procediment sancionador tramitat davant la CNMC o una vegada finalitzat el mateix, durant la vigència de la prohibició de contractació.

En aquest sentit, el programa de compliment -que aconsellablement haurà de ser facilitat per l’empresa en la fase inicial del procediment- serà valorat i avaluat per l’òrgan instructor en la proposta de resolució i pel Consell en la resolució sancionadora que posi fi al procediment.

La valoració del programa s’orientarà a comprovar la idoneïtat de les corresponents mesures tècniques, organitzatives i de personal que siguin eficaços per a la comissió de futures conductes anticompetitives. En aquest context, el programa de compliment idoni podrà contribuir, si és el cas, a la valoració favorable del programa a l’efecte de la possible exempció de la prohibició de contractar.

D’altra banda, – i en relació amb la possibilitat d’aplicar circumstàncies atenuants per a la determinació de l’import de les sancions que contemplat en l’apartat tercer de l’article 64 de la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de Defensa de la Competència- s’estableix que la comunicació en fase d’instrucció serà un element determinant per a la seva eventual valoració a efectes atenuants i que, conseqüentment, la seva presentació tardana en el procediment pot impedir o dificultar el reconeixement de l’atenuant.

En aquest sentit, l’apreciació de la circumstància atenuant està subjecta a estrictes requisits a fi d’evitar un ús cosmètic dels programes de compliment perquè, només quan existeixi una connexió material suficient entre el programa de compliment, la reacció col·laboradora i activa de l’empresa enfront de la infracció en matèria de competència, podria considerar-se que el programa ha tingut una incidència considerada com a rellevant a l’efecte de l’atenuació de la sanció econòmica.

Entre altres circumstàncies, aquelles que podrien valorar-se com a circumstàncies atenuants són; la realització d’actuacions tendents a posar fi a la infracció, que aquesta no hagi arribat a aplicar-se efectivament, la col·laboració activa i efectiva amb la CNMC o que s’adoptin mesures per al rescabalament del possible mal causat, la qual cosa és d’especial rellevància -per tractar-se d’una atenuació qualificada- si la reparació es realitza amb anterioritat a la resolució fi.

Així mateix, a més d’incloure un annex d’indicadors habituals per a l’avaluació de l’eficàcia dels programes a mode d’eina orientativa, l’actualització subratlla la importància que els programes de compliment en matèria de competència no estiguin conformats merament per elements formals, insistint que els programes són efectius mitjançant un disseny adequat, una implementació eficaç i un funcionament pràctic. En aquesta línia, s’assenyala la importància d’adoptar una cultura de compliment que permeti detectar i actuar de manera ràpida davant possibles infraccions en matèria de competència.

En aquest context, la CNMC consolida un enfocament basat en l’eficàcia material dels programes de compliment, de manera que no resulta suficient la mera existència formal de polítiques, codis o procediments, si no venen acompanyats de la seva implantació efectiva. En conseqüència, la valoració dels programes de compliment es vincula cada vegada més al seu funcionament pràctic i a l’evidència verificable de la seva eficàcia, la qual cosa reforça la necessitat que les empreses evolucionin des de models merament documentals cap a sistemes de compliment integrats en la presa de decisions i en la cultura corporativa.