Espanya afronta una nova etapa en la prevenció del blanqueig de capitals: la futura creació de l’ANIFI i altres novetats
El sistema espanyol de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme (PBC-FT) es troba davant d’un procés de transformació. L’aprovació pel Consell de Ministres, el 28 de juliol de 2026, en primera volta, de l’Avantprojecte de Llei de mesures integrals en matèria de PBC-FT i del finançament de la proliferació d’armes de destrucció massiva constitueix la manifestació més recent d’una reforma que afecta tant l’arquitectura institucional com el contingut material del marc preventiu espanyol.
La iniciativa neix de la necessitat d’adaptar l’ordenament jurídic intern nacional al nou paquet normatiu europeu aprovat l’any 2024, que introdueix un marc més homogeni i centralitzat en la matèria a escala comunitària.
A continuació, analitzarem les principals novetats que comportaria l’aprovació de l’Avantprojecte, així com altres qüestions d’especial rellevància en l’actualitat del sistema espanyol de PBC-FT:
(i) L’ANIFI com a eix de la nova arquitectura institucional
La principal novetat de l’Avantprojecte és la creació de l’Autoritat Nacional d’Integritat Financera (ANIFI), configurada com una autoritat administrativa independent i especialitzada.
La seva creació suposaria una reorganització substancial del model institucional vigent. Actualment, la Llei 10/2010 distribueix les competències públiques en aquesta matèria entre la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries i els seus òrgans de suport, fonamentalment la Secretaria de la Comissió i el Servei Executiu de la Comissió (SEPBLAC). A aquest últim li corresponen, entre altres funcions, la recepció i l’anàlisi de comunicacions d’operacions sospitoses, l’elaboració d’intel·ligència financera i determinades actuacions de supervisió i inspecció.
El model projectat pretén concentrar en l’ANIFI funcions que actualment es troben distribuïdes entre el SEPBLAC i la Secretaria de la Comissió. D’acord amb la informació facilitada pel Govern, la nova autoritat assumiria les funcions pròpies de la Unitat d’Intel·ligència Financera espanyola, així com competències de supervisió, inspecció i exercici de la potestat sancionadora.
L’ANIFI assumiria igualment competències relatives a l’aplicació de sancions financeres internacionals i a la prevenció del finançament de la proliferació d’armes de destrucció massiva. La incorporació expressa d’aquesta última matèria resulta especialment significativa, ja que amplia el perímetre tradicional de la normativa espanyola, centrat fins ara en el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.
(ii) Interlocució nacional davant l’AMLA
La creació de l’ANIFI s’ha de posar en relació directa amb la posada en funcionament de l’Autoritat Europea de Lluita contra el Blanqueig (AMLA), la nova autoritat europea establerta pel Reglament (UE) 2024/1620.
L’AMLA ocupa una posició central dins del nou sistema europeu. Entre les seves funcions es troben la supervisió directa de determinades entitats financeres d’elevat risc i dimensió transfronterera, la supervisió indirecta de la resta del sector financer, la coordinació de les autoritats nacionals i el suport a la cooperació entre les unitats d’intel·ligència financera dels Estats membres.
En aquest context, l’ANIFI actuaria com a interlocutor nacional únic davant l’autoritat europea. L’objectiu és facilitar una relació institucional més clara i eficaç, evitant la fragmentació de competències i assegurant una representació coordinada d’Espanya dins del nou mecanisme europeu.
En conseqüència, la creació de l’ANIFI no es pot contemplar únicament des d’una perspectiva domèstica. Es tracta d’una peça necessària per integrar Espanya en una estructura europea de supervisió cada vegada més centralitzada i interconnectada.
(iii) Una autoritat independent amb finançament propi
Un altre element rellevant del model anunciat és la configuració de l’ANIFI com a autoritat administrativa independent amb un sistema propi de finançament.
Segons la informació publicada, el seu finançament no dependria íntegrament de les dotacions previstes als Pressupostos Generals de l’Estat. L’autoritat es nodriria, principalment, d’una taxa exigible a determinats subjectes obligats sotmesos a autorització o llicència administrativa, especialment entitats financeres i operadors de joc.
També es preveu que un percentatge limitat de les sancions imposades pugui destinar-se a finançar activitats relacionades amb la prevenció i persecució del blanqueig de capitals, el finançament del terrorisme i la cooperació internacional.
(iv) Més enllà de la reforma institucional
Tot i que la creació de l’ANIFI constitueix la mesura de major impacte, l’Avantprojecte conté altres línies de reforma rellevants per als subjectes obligats.
Entre aquestes es troben: (i) la incorporació de noves categories de subjectes obligats; (ii) el reforç dels mecanismes de transparència sobre la titularitat real; (iii) l’atribució de noves facultats de comprovació, inspecció i sanció relacionades amb el Registre Central; (iv) una revisió dels requisits d’idoneïtat exigibles a aquells que desenvolupin o dirigeixin determinades activitats subjectes a la legislació de PBC-FT, amb la finalitat d’impedir que persones condemnades per delictes de blanqueig de capitals puguin exercir com a subjectes obligats o assumir responsabilitats de direcció en aquestes entitats; i, a més, (v) el reforç del control dels moviments d’efectiu.
L’abast definitiu d’aquestes mesures dependrà, en tot cas, del text articulat que resulti de la tramitació i de les modificacions que puguin introduir-se durant les fases d’audiència pública, emissió d’informes i aprovació posterior com a projecte de llei.
(v) Una reforma encara en fase inicial
Cal subratllar que el Consell de Ministres ha aprovat l’Avantprojecte en primera volta. Encara no ens trobem davant d’una norma vigent ni davant d’un projecte de llei remès a les Corts Generals.
Per aquest motiu, les previsions anunciades no modifiquen actualment les obligacions exigibles als subjectes obligats, que continuen determinades per la Llei 10/2010 i pel seu Reglament, aprovat mitjançant el Reial decret 304/2014.
Tanmateix, l’Avantprojecte ofereix una indicació prou clara sobre la direcció de la futura política legislativa: una major concentració institucional, el reforç de les potestats supervisores i sancionadores, l’ampliació de l’àmbit subjectiu i una progressiva convergència amb el sistema europeu.
(vi) Altres iniciatives normatives en curs
La creació de l’ANIFI s’integra en un procés més ampli de revisió del sistema espanyol de prevenció del blanqueig de capitals.
Juntament amb la futura creació de l’ANIFI, es troba en tramitació el projecte d’ordre pel qual es crea el Consell Nacional per a la Prevenció del Blanqueig de Capitals, el Finançament del Terrorisme i el Finançament de la Proliferació.
El Consell es configuraria com un òrgan assessor i consultiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries, destinat a institucionalitzar la col·laboració entre les autoritats competents i el sector privat. La seva finalitat principal serà facilitar l’intercanvi d’informació, l’anàlisi de riscos i tipologies emergents, l’elaboració de guies i recomanacions i la definició de prioritats comunes d’actuació.
També continua en tramitació el projecte de reial decret que modificaria el Reglament de la Llei 10/2010, aprovat pel Reial decret 304/2014. La reforma introduiria ajustos rellevants en matèria d’identificació formal i relacions no presencials, ampliaria el contingut mínim de les anàlisis de risc i reforçaria la integració de les sancions financeres internacionals dins dels sistemes de control intern dels subjectes obligats.
Entre altres mesures, el projecte contempla la identificació obligatòria en operacions realitzades mitjançant caixers de criptoactius, l’admissió del DNI en format digital, noves exigències per a determinades operacions no presencials, l’obligació de conservar la informació obtinguda mitjançant mitjans d’identificació electrònica i importants implicacions per al sector del joc.
Conclusió
La transformació anunciada tindrà conseqüències directes per als subjectes obligats. L’ampliació de l’àmbit subjectiu, el reforç de les exigències relatives a la titularitat real i la integració del sistema espanyol en el mecanisme europeu obligaran a revisar les anàlisis de risc, els manuals interns, els procediments de diligència deguda i els sistemes de detecció i comunicació d’operacions.
En aquest escenari, el compliment normatiu no pot concebre’s com una obligació estàtica ni limitar-se a l’aprovació formal de polítiques internes. Exigeix un procés continu de seguiment legislatiu, avaluació de riscos i adaptació dels procediments de control.
Des del Departament de Compliance de Molins Defensa Penal continuarem realitzant un seguiment permanent de l’evolució normativa nacional i europea en matèria de PBC-FT, amb l’objectiu d’anticipar-ne l’impacte i assistir els nostres clients en la revisió i adequació dels seus sistemes interns.
L’aprovació de l’Avantprojecte representa l’inici d’un procés legislatiu encara obert, però la seva orientació confirma que la prevenció del blanqueig de capitals a Espanya entrarà en una nova fase: més integrada en el marc europeu, institucionalment més centralitzada i previsiblement més exigent des de la perspectiva de la supervisió i el compliment.