Els programes de recompensa per informació en el sector privat espanyol des d’una perspectiva de Compliance: una possibilitat inexplorada

Els programes de recompensa per informació o whistleblower reward programs, propis de la tradició de política criminal nord-americana (remuntant-se el seu origen modern a la False Claims Act de 1863, també coneguda com a Lincoln Law) es constitueixen com una eficaç eina per a la prevenció o investigació de, entre altres, aquells delictes que puguin generar responsabilitat penal per a les persones jurídiques conforme l’article 31 bis del Codi Penal. A més, aquests programes poden tenir altres finalitats que expressament es prevegin en la concreta normativa o polítiques empresarials a través de la qual es dissenyin, com s’observarà a continuació.

L’objecte dels programes de recompensa per informació no és un altre que el d’establir la possibilitat d’oferir incentius econòmics o d’una altra naturalesa a aquells informants que, complint una sèrie de requisits prèviament definits, haguessin proporcionat informació útil respecte determinats fets delictius que s’haguessin comès en el si de la persona jurídica o en contra la mateixa. Aquests programes, per tant, poden concebre’s com un element de reforç al sistema de denúncia existent.

No obstant això, els programes de recompensa per informació també poden concebre’s com un mecanisme creat ad hoc per a la prevenció de determinades conductes que afectin l’activitat o al patrimoni de l’empresa (per exemple, un programa de recompensa per informació podria tenir l’objectiu específic de prevenir i descobrir conductes relacionades amb furts sistemàtics en una empresa especialitzada en la venda de productes de moda; o del frau als serveis de comunicació d’una companyia dedicada al subministrament de continguts audiovisuals).

A causa de la seva constatada eficàcia, els whistleblower reward programs gaudeixen d’una gran popularitat en el dret comparat. D’aquesta manera, pot observar-se que en ordenaments jurídics propis del Common Law aquestes figures solen estar potenciades des d’un inici per entitats de Dret Públic, com podria tractar-se de la Securities and Exchange Comission (SEC) nord-americana (de conformitat amb la Secció 21F de la Dodd Frank Act) o la Ontario Securities Comission (OSC) canadenca (de conformitat amb la Policy 15-601 de la OSC).

La regulació i l’ús donat als programes de recompenses per informació és dispar en altres tradicions jurídiques. En aquest sentit, és il·lustratiu l’exemple d’Amèrica Llatina, on es pot observar que, mentre nombrosos Estats han adoptat normes a fi de premiar als comunicants per la informació relativa a delictes que haguessin subministrat (aquest seria el cas de Mèxic i l’Argentina, entre altres); en altres Estats aquesta tasca l’han adoptat entitats del sector privat (si bé, existiria normativa sectorial que instauraria aquestes figures, aquest seria el cas de Colòmbia).

Pel que fa a l’ordenament jurídic espanyol, si bé els programes de recompensa per informació podrien haver adoptat un interessant rol com a contracara dels programes de clemència en matèria de Dret de la Competència, propis de la CNMC i de la ACCO (entre altres entitats), aquesta figura no ha estat desplegada en el sector públic espanyol.

Aquest buit podria ser satisfet per l’activitat autorregulatòria de les entitats del sector privat espanyol que, amb la finalitat de fer un pas més en matèria de prevenció de delictes i protecció del patrimoni empresarial, decidissin incloure en els seus Sistemes de Compliance polítiques o programes de recompensa per informació.

El sentit de les polítiques o programes de recompensa per informació en el sector privat es justificaria en la seva profunda versatilitat i eficàcia. Com s’ha adduït anteriorment, aquestes polítiques i programes, no solament poden configurar-se com un element general més dels Sistemes de Compliance, sinó que poden tenir la finalitat d’atacar des d’una posició proactiva concretes infraccions que estiguin afectant les companyies o els seus negocis. D’aquesta manera, la inversió que suposaria el pagament dels incentius per la informació que veritablement es considerés útil, retornaria a l’empresa en forma de majors estalvis en costos en les concretes àrees en què actués el programa de recompensa per informació.

Des d’una perspectiva de Compliance, aquests programes i polítiques no es troben prohibits o regulats per cap normativa (si bé, serien aplicable als informants que fessin ús d’aquests programes les garanties de confidencialitat i prohibició de represàlies pròpies de la Directiva Whistleblower, així com la norma que en un futur la transposi al pla nacional). Amb tot, de la mateixa forma que qualsevol altra activitat empresarial, aquests programes i polítiques poden veure’s afectats per determinats riscos que han de tenir-se en consideració en el seu disseny i implementació amb la finalitat d’assegurar la seva correcta operativitat, sempre des de l’òptica del compliment ètic i normatiu.

Concretament, entre els riscos de caràcter penal més rellevants que hauran de tenir-se en consideració en el marc del seu disseny i operació destaquen els relatius als delictes de descobriment i revelació de secrets (art. 197 CP), de blanqueig de capitals (art. 301 CP) i de suborn actiu (art. 424 CP), entre altres.

Per tot l’anterior, les polítiques i programes de recompensa per informació són una interessant i infrautilitzada eina en el camp del compliment normatiu. Si bé, serà essencial un correcte assessorament jurídic en el seu disseny i implementació per a assegurar, d’una banda, la màxima eficàcia d’aquestes polítiques i programes; i, d’altra banda, amb la finalitat d’evitar incórrer en cap incompliment normatiu que pogués generar responsabilitat per a la persona jurídica que fes ús del programa o política de recompensa per informació en qüestió.

Guillem Gómez, membre del Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.