Acceptació de les denúncies anònimes?

Posa fi la nova sentència del Tribunal Suprem al debat relatiu a l’acceptació de les denúncies anònimes?

El passat 6 de febrer de 2020, la Sala Penal del Tribunal Suprem va dictar una nova sentència en la qual es valida la denúncia anònima com a forma d’iniciar una investigació interna dins de l’empresa. En ella, a part de tractar altres qüestions relatives a Compliance, com la importància de disposar d’un sistema de compliment normatiu, el Tribunal destaca la importància d’iniciar una investigació interna arran de la recepció d’una denúncia en els casos en els quals, com en el present, l’empresa no disposava d’un programa de compliment normatiu.

Així mateix, a la Sentència de la qual ha estat ponent l’Excel·lentíssim Sr. D. Vicente Magro Servet, es recorda la recent inclusió dels anomenats “canals de denúncia interns” o Whistleblowing a la Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, del 23 d’abril de 2019, relativa a la protecció de les persones que informen sobre les infraccions del Dret de la Unió. En aquest mateix context, destacar que la mateixa Directiva ja esmenta la possibilitat què s’acceptin denúncies anònimes als canals de denúncies interns. (vid. article 6.2).

La Sentència ha rebutjat el recurs de cassació interposat pels condemnats contra la Sentència dictada per l’Audiència Provincial de Saragossa. En aquest sentit, els fets provats determinen que tres treballadors d’una important empresa del sector de la fabricació de ferro i acer, dedicada a l’adquisició de material de ferralla per a la seva posterior transformació en acer, van acordar amb proveïdors del sector rebre càrregues de ferralla barrejada amb estèrils en un percentatge molt superior a l’habitual, de manera que, quan arribava la càrrega, els treballadors encarregats de classificar la mercaderia, descomptaven un percentatge d’estèrils molt inferior a la quantitat que realment estava barrejada amb ferralla útil. Aquest fet va ocasionar un perjudici de quasi 800.000 euros a l’empresa.

El Tribunal destaca que l’inici de la investigació sorgís d’una denúncia anònima realitzada a la responsable de Recursos Humans de l’empresa, en la qual s’advertia de l’existència d’un frau en la classificació de la ferralla. Així mateix, la Sala Penal del Tribunal Suprem, senyala que <<Importancia tiene la denuncia llevada a cabo y en la que, con la inexistencia de un programa de cumplimiento normativo interno, sí que resulta notablemente interesante que en el periodo de los hechos probados se lleve a cabo una mecánica de actuación ad intra en el seno de la empresa que ha sido recientemente regulada en el denominado «canal de denuncias interno» o, también denominado Whistleblowing, y que ha sido incluido en la reciente Directiva (UE) 2019/1937 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 23 de octubre de 2019, relativa a la protección de las personas que informen sobre infracciones del Derecho de la Unión>>.

En aquest sentit, la denúncia anònima constitueix una arrencada de la investigació, com a “notitia criminis”, afirmant que els denunciants, en molts casos, esdevenen el canal més important per a descobrir conductes fraudulentes a les organitzacions.

Amb aquesta Sentència, la Sala Penal del Tribunal Suprem determina la validesa de les denúncies anònimes, per a posar en coneixement un fet delictiu, podent iniciar-se una investigació de caràcter intern sense necessitat de què l’autor hagi d’identificar-se.

Magda Mulet Querol

Departament de Compliance de Molins Defensa penal.