La Comissió Europea va publicar el darrer 23 de febrer la Proposta de Directiva sobre due diligence en sostenibilitat corporativa ( d’ara endavant, “la Directiva” o “la Proposta de Directiva”), que pretén establir noves obligacions per a les empreses en les seves operacions, les de les seves filials i socis comercials, així com crear responsabilitat per infraccions.
La finalitat de la Directiva és explotar el potencial del mercat únic europeu de contribuir a la transició cap a una economia i desenvolupament sostenibles a través de la prevenció i mitigació de danys adversos, potencials o futurs, sobre els drets humans i el medi ambient. El concepte de mal advers es refereix a l’incompliment d’algun dels tractats exposats a l’Annex de la Directiva.
La due diligence en sostenibilitat corporativa consisteix en la verificació que les operacions existents o les que es pretenen iniciar no suposen cap efecte negatiu sobre els drets humans o sobre el medi ambient, i en cas que es produeixin tals efectes negatius, mitigar-los o eliminar-los.
Els estats membres disposaran de dos (2) anys per a incorporar la Directiva a l’ordenament jurídic nacional i comunicar els instruments pertinents a la Comissió Europea.
La Directiva es dirigeix directament a les empreses constituïdes a la Unió que:
Comptin amb més de 500 treballadors de mitjana i una facturació mundial neta de 150 milions d’€ l’últim exercici amb comptes anuals formulats; o
Tinguin més de 250 treballadors de mitjana i una facturació mundial neta de més de 40 milions d’€ l’últim exercici amb comptes anuals formulats, i que el 50% de les seves vendes netes s’hagin generat en els sectors d’alt impacte.
Les petites i mitjanes empreses (pimes) no entren directament en l’àmbit d’aplicació d’aquesta proposta.
També per a les empreses de fora de la Unió que:
Generin una facturació neta superior a 150 milions d’€ a la Unió; o
Generin una facturació neta superior a 40 milions d’€ a la Unió, però que el 50% de les seves vendes netes s’hagin generat en els sectors d’alt impacte.
La Directiva identifica els sectors d’alt impacte com tres (3), sense perjudici que posteriorment s’incloguin més:
Manufactura de tèxtils, pells, i productes relacionats, comerç de tèxtils, roba i calçat
Agricultura, forestal, pesca, manufactura de productes alimentaris, comerç de matèria primera provinent de l’agricultura, animals vius, menjar i beguda
Extracció de recursos minerals, independentment d’on s’extreguin.
Les obligacions establertes per a tals empreses en matèria de due diligence són:
Integrar el due diligence en les seves polítiques corporatives: la política haurà de contenir una descripció de la posició de l’empresa respecte al due diligence, un Codi de Conducta aplicable tant als seus empleats com a les seves filials, i la descripció dels processos posats en pràctica per a implementar el due diligence, verificar-lo i estendre’l a les seves relacions comercials. Tal política haurà de ser revisada anualment.
Identificar els impactes adversos presents o potencials, basant-se en informació quantitativa i qualitativa. I no sols en implementar el due diligence, sinó també a l’inici d’una nova relació comercial o activitat, o abans de prendre decisions majors en les operacions, així com en anticipació a canvis en l’entorn.
Prevenir i mitigar els impactes adversos potencials identificats. Per a això, les empreses hauran de comptar amb un pla d’acció preventiu, amb terminis definits i indicadors per a mesurar la millora que haurà d’haver-se consultat amb els stakeholders. Així mateix, s’haurà de sol·licitar als business partners garanties contractuals de complir amb el Codi de Conducta de l’empresa i, quan sigui necessari, amb el Pla d’Acció Preventiva.
És interessant ressaltar que també haurà de verificar-se que la resta d’empreses contractants en la cadena de subministrament també col·laboraran amb la política (cascading). Per això, des de la Directiva també s’exigeix una inversió en el Pla d’Acció Preventiva.
Es preveu així mateix que els Estats membres permetin resoldre contractes amb tercers al llarg de la cadena de subministrament si no és possible mitigar o prevenir els riscos. La resolució contractual es preveu com a última opció: es fomenta el que les empreses compleixin, i es considera que és millor continuar amb la relació contractual fomentant el respecte als drets humans i al medi ambient que no la resolució contractual.
Si s’hagués identificat (o hauria d’haver-se identificat) el canvi climàtic com un risc principal, l’empresa haurà d’incloure en el seu pla d’acció un objectiu de reducció d’emissions. També haurà d’incloure’s per a les empreses de més de 500 empleats i facturació de més 150 milions d’€ si estiguessin establertes a la Unió, o facturació de més de 150 milions d’€ a la Unió si estiguessin establertes fora de la Unió.
Les empreses hauran de prendre mesures adequades per a posar fi als impactes adversos que s’hagin identificat, o que haurien d’haver estat identificats, per la prevenció de danys adversos; i si no se’ls pot posar fi, minimitzar-los o neutralitzar-los. Per a això, podran indemnitzar per danys i perjudicis a les persones afectades, o compensar financerament a les comunitats. En última instància, haurien de finalitzar-se les relacions comercials amb el business partner que generi aquest impacte advers.
Així mateix, s’haurà de dur a terme un pla d’acció correctiva, amb les mateixes característiques que el Pla d’Acció Preventiva.
Establir i mantenir un procediment de reclamacions (complaint procedure) per a denunciar i rescabalar el mal causat. Podrà reclamar qualsevol persona afectada pels impactes adversos, o que cregui que pugui veure’s afectada, així com els sindicats o representants dels treballadors al llarg de la cadena de subministrament, i les organitzacions civils dins del seu àmbit d’actuació territorial.
La protecció als denunciants sobre els incompliments d’aquesta Directiva és la brindada per la Directiva 2019/1937 (Directiva Whistleblowing), de manera que inclou també els treballadors.
Avaluar les operacions i mesures de l’empresa de manera periòdica, així com monitorar l’efectivitat de la identificació, prevenció, mitigació, eliminació i minimització dels impactes adversos de la resta d’agents de la cadena de subministrament.
L’avaluació pròpia i la de la resta d’agents ha de dur-se a terme com a mínim cada dotze (12) mesos, o quan hi hagi canvis substancials en l’entorn. Els resultats d’aquesta avaluació han de ser tinguts en compte per a la revisió del due diligence.
Finalment, les empreses han de comunicar públicament a la seva pàgina web una declaració anual el trenta (30) d’abril de cada any, en relació a l’any anterior, sobre la due diligence, impactes adversos potencials i reals, i les actuacions dutes a terme.
La proposta de Directiva preveu que els Estats membres estableixin un règim sancionador efectiu, proporcionat i dissuasiu, basat en els ingressos de les empreses. Així mateix, es preveu que entre els deures de lleialtat dels administradors es trobi el de tenir en compte l’impacte en la sostenibilitat a l’hora de prendre les decisions, incloent els drets humans i les conseqüències mediambientals.
Finalment, els Estats membres hauran d’establir un règim de responsabilitat civil per danys de les empreses si fracassen a prevenir, mitigar i posar fi als impactes adversos, així com si a conseqüència de tal fracàs els danys adversos ocorreguessin.
Com és de veure, per a les organitzacions que ja comptin amb Sistemes de Compliance, l’adaptació a aquests requisits en matèria sostenibilitat resultarà molt més assequible.
Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.
#ComplianceKeys15 Tanquem el cicle de #ComplianceKeys sobre l'estat de la regulació de la responsabilitat penal de les persones jurídiques en diferents...
La Vanguardia recull en les seves edicions de 28 de febrer i 1 de març un extens reportatge sobre algunes de les actuacions judicials que s'han dut a terme...
