La normalització de la responsabilitat penal de les persones jurídiques en el Sistema Judicial espanyol

Després de més de deu anys des de la introducció de la responsabilitat penal de les persones jurídiques a l’ordenament jurídic-penal espanyol a través de la reforma efectuada en el Codi Penal per la Llei Orgànica 5/2010; i després de més de trenta sentències del Tribunal Suprem en la matèria des de la famosa “sentencia bisiesta” (STS 154/2016, de 29 de febrer); l’aplicació d’aquesta figura jurídica, juntament amb els elements normatius que la configuren i envolten (per exemple, requisits d’atribució, sistemes de Compliance, societats instrumentals, entre molts altres), ha deixat de ser una rara avis per a convertir-se en un aspecte de regular aparició en pronunciaments jurisdiccionals de tots els nivells del Poder Judicial.

Un representatiu exemple del fenomen de la consolidació de la responsabilitat penal de les persones jurídiques en la consciència judicial col·lectiva és la Sentència del Jutjat penal núm. 1 d’Avilés, de 13 de febrer de 2020. Aquest pronunciament serveix com una clara mostra de la comoditat de la jurisprudència menor en l’argumentació de les diferents qüestions processals i teòriques que acompanyen a la responsabilitat penal de les persones jurídiques.

En aquest sentit, la Magistrada Ponent va realitzar, a manera introductòria, un encertat resum de diferents aspectes que la jurisprudència ha debatut i resolt en aquests últims anys en matèria de persones jurídiques, entre aquests: (i) els defectes organitzatius com a fonament de la responsabilitat penal de les persones jurídiques; (ii) l’equiparació dels drets de les persones jurídiques als de les persones físiques pel que respecta al seu estatut processal de part passiva; (iii) la càrrega de la prova per part de l’acusació del defecte en els mecanismes de prevenció de delictes, entre altres.

Aplicant els anteriors elements jurisprudencials al supòsit de fet que havia d’enjudiciar, la Magistrada va determinar que, ja que durant tot el procediment judicial no es va practicar cap diligència probatòria dirigida a evidenciar la presència dels requisits que estableix l’article 31 bis del Codi Penal per a entendre que una determinada persona jurídica pot ser penalment responsable per determinats fets ocorreguts en el seu si; no es va desvirtuar la presumpció d’innocència que ostentava la societat acusada, dictant en conseqüència una congruent sentència absolutòria en favor d’aquesta.

Doncs bé, com s’ha anat introduint a l’inici de la present nota, la responsabilitat penal de les persones jurídiques ja és un element més de l’ordenament jurídic-penal espanyol. Per tant, malgrat que encara queden determinats interrogants per respondre sobre alguns dels seus aspectes més bàsics (per exemple, hauria de poder respondre una persona jurídica per la conducta a títol de còmplice d’un delicte d’un dels seus treballadors?), els tribunals de qualsevol instància no dubtaran a pronunciar-se sobre la responsabilitat de les persones jurídiques quan tinguin l’oportunitat de fer-ho.

En el present estat de coses, ha de remarcar-se que la implantació de sistemes de Compliance en empreses i altres tipus d’entitats s’ha convertit en una veritable necessitat. Ha de recordar-se, així mateix, que els sistemes de Compliance no garantiran, amb la seva sola existència, l’aplicació directa de l’eximent de responsabilitat penal de l’article 31 bis 2 i 4 del Codi Penal en les empreses que els posseeixin, perquè només els models realment eficaços mereixeran l’exempció de responsabilitat. Aconseguiran, d’altra banda, un efecte nul els coneguts com a “paper Compliance” o Compliance cosmètics, programes de prevenció de delictes creats solament per a aparentar el compliment de les societats amb la legalitat, però sense una funcionalitat real.

A grans trets, i de conformitat amb el que s’estableix en la Circular de la Fiscalia General de l’Estat núm. 1/2016, l’eficàcia d’un sistema de Compliance es determina en la mesura en què aquests estiguin documentats i serveixin per a prevenir, detectar i actuar conforme els il·lícits que puguin cometre’s en el si o a través de la companyia on el concret sistema s’hagi implantat.

Per a aconseguir els anteriors objectius, serà necessari, fonamentalment i entre altres accions: (i) identificar els riscos penals que afecten les activitats empresarials de la companyia; (ii) establir mesures de control en relació amb aquests riscos penals, a través de protocols i altra normativa de caràcter intern; i, finalment, (iii) dur a terme activitats de formació, tant respecte de directius com de treballadors. En resum, és determinant demostrar que el sistema de Compliance és veritablement efectiu perquè aquest pugui ser valorat positivament per a l’aplicació d’un possible eximent de la responsabilitat penal a la persona jurídica.

Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.