Intercepció de les comunicacions mantingudes entre un advocat d’empresa i la seva parella sentimental (client). Nivell mínim de protecció que ha de garantir-se a un advocat d’empresa en matèria de secret de les comunicacions.
En la present publicació s’analitza la Sentència de data 18 de febrer de 2025 dictada pel Tribunal Europeu de Drets Humans (d’ara endavant, “TEDH”) en l’assumpte Romanchenko i Kharazishvili vs. Geòrgia, per la qual s’estima una demanda per vulneració de l’art. 8 (dret al respecte de la vida privada) recollit en el Conveni Europeu de Drets Humans (d’ara endavant, el “Conveni” o “CEDH”).
La Sra. Ana Romanchenko i el Sr. Nika Kharazishvili (primer i segon sol·licitant, respectivament) van demandar a l’estat de Geòrgia per vulneració dels articles 6 (dret a un procés just) i 8 CEDH. En concret, es denunciava que l’article 143 del Codi Penal de Geòrgia no concretava les regles per a protegir les comunicacions entre advocat i client i que l’ordre judicial demandada no estaria prou motivada.
El procediment penal intern es va iniciar a instàncies del Servei de Recerca del Ministeri de Finances de Geòrgia, a l’efecte d’investigar la compravenda de 400.000 paquets de cigarrets per part de l’empresa NADERI LTD, cigarrets els quals es trobaven exempts de segell fiscal. La Sra. Romanchenko era advocada exercent, membre de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats del Geòrgia, i legal representant d’aquesta societat. El Sr. Kharazishvili era el seu marit.
En data 7 de novembre de 2020, la Fiscalia General va presentar davant el Tribunal Municipal de Tiflis una sol·licitud per a autoritzar la intercepció i gravació de les comunicacions telefòniques de vuit persones, inclosos els dos demandants (la Sra. Ana Romanchenko i el Sr. Nika Kharazishvili), per al període comprès entre el 9 de novembre i el 9 de desembre de 2020.
El Tribunal Municipal de Tiflis va acceptar aquesta sol·licitud i va acordar la intercepció de les comunicacions. Ho va considerar una mesura imprescindible en existir sospites raonables de la comissió d’un delicte fiscal previst en l’article 200 del Codi Penal de Geòrgia (producció, tinença, venda o transport de béns subjectes a impostos especials sense les estampilles d’impostos corresponents) per part dels vuit investigats, considerant necessari protegir els interessos econòmics de l’Estat.
Posteriorment, el 10 de novembre i el 24 de desembre de 2021, la primera i el segon sol·licitant van ser notificats, respectivament, de l’ús de la mesura encoberta en contra seva. Van rebre còpia de l’ordre judicial corresponent i del material relacionat, així com informació sobre el seu dret a impugnar la legalitat de la mesura davant els Tribunals.
Tots dos demandants van impugnar la legalitat de les intercepcions i gravacions de les seves comunicacions telefòniques, sol·licitant que es declarés la nul·litat de l’ordre judicial que les va acordar.
La Sra. Romanchenko va al·legar en el seu recurs que la intercepció s’havia acordat sense tenir en compte la seva condició d’advocada en exercici i representant legal de l’empresa. La intercepció il·limitada de totes les seves comunicacions durant un mes, incloent-hi aquelles protegides pel secret professional, havia estat il·legal.
El 29 de desembre de 2021, el Tribunal d’Apel·lació de Tiflis va rebutjar el seu recurs per considerar-ho infundat. Segons el Tribunal, els advocats no estan exempts de mesures encobertes si es compleixen els requisits de l’article 143.2 del Codi Penal georgià.
En el citat precepte, es regula la legalitat de les mesures encobertes quan fossin necessàries en una societat democràtica i per a aconseguir una fi legítima (seguretat nacional, prevenció d’un delicte, protecció dels interessos econòmics de l’Estat i/o protecció de drets i llibertats de tercers), sempre que fossin proporcionals a la fi perseguit i no existís un altre mitjà igual d’eficaç i menys lesiu.
Paral·lelament, el recurs del Sr. Kharazishvili es va fonamentar a al·legar que no existia indici de sospita raonable en contra seva i que l’única base per a incloure-ho en la recerca era la seva condició d’espòs de la Sra. Romanchenko. En idèntic sentit a la primera demandant, el Tribunal d’Apel·lació de Tiflis va desestimar el seu recurs el 27 de gener de 2022. Es va considerar que persistien dubtes raonables de la seva participació en la planificació de la venda il·legal de cigarrets i que la mesura encoberta era l’únic mitjà per a aconseguir el fi perseguit.
Donada la desestimació de tots dos recursos, els recurrents van decidir demandar a l’Estat georgià davant el TEDH qüestionant de nou la legalitat de l’ordre judicial que va acordar la intercepció de les seves comunicacions.
En la resolució objecte d’anàlisi, el TEDH avalua si la ingerència al dret a la vida privada dels sol·licitants -incontrovertida- s’havia produït conforme a les exigències legals vigents i es pot considerar necessària, havent de destacar-se les següents conclusions:
- La resolució interna no recollia els elements fàctics necessaris que permetessin apreciar l’existència d’una sospita raonable respecte dels acusats (numeral 55).
- El Jutge d’instància es va limitar a efectuar un examen merament formal de la sol·licitud, sense dur a terme un judici de proporcionalitat de la mesura d’intervenció de les comunicacions que va ser interessada, entenent-se vulnerat l’article 8 del Conveni (numerals 56-57).
Així mateix, es va dictar una única resolució respecte de les vuit persones investigades, sense individualitzar l’anàlisi ni la fonamentació en relació amb cadascuna d’elles (numeral 57).
- L’anàlisi més detallada efectuat posteriorment pel Tribunal d’Apel·lació no pot resultar suficient per a justificar de manera retrospectiva la decisió adoptada en primera instància (numeral 59).
- Finalment, ha de destacar-se que una de les vuit persones investigades era advocada en exercici, membre de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Geòrgia (numeral 60). El Tribunal Municipal de Tiflis no va considerar, erròniament, la importància de respectar el secret professional. Els advocats gaudeixen de protecció especial i, en conseqüència, qualsevol comunicació intervinguda entre advocat-client ha de separar-se immediatament i destruir-se.
Per tot això, el TEDH va condemnar a l’estat de Geòrgia a indemnitzar a cadascun dels sol·licitants en la suma de 1.500 euros, més els costos del procediment. No obstant això, ha de reconèixer-se que el Tribunal no es pronuncia sobre l’abast del secret professional en relació amb els advocats d’empresa (in house), malgrat que la demandant ostentava la condició d’advocada i representant legal de l’empresa investigada.
En aquest context, resulta obligat esmentar la doctrina del TJUE establerta en l’assumpte AKZO (STJUE de data 14/09/2010), en la qual es va negar l’extensió del privilegi de confidencialitat de les comunicacions advocat-client als advocats in house. Això, per entendre que no gaudeixen d’independència suficient i es troben vinculats a l’ocupador per mitjà d’una relació laboral i la conseqüent subordinació jeràrquica.
D’acord amb l’anterior, la Comissió Europea s’ha pronunciat recentment a través de la Competition Policy Brief 1/2025, insistint que únicament els advocats externs gaudiran de la confidencialitat total emparada pel secret professional, la qual cosa reaviva el debat i posa de manifest la rellevància pràctica i jurídica d’aquesta qüestió.
Finalment, segueix pendent de resolució l’assumpte C-796/2024, pel qual es planteja novament la qüestió davant el TJUE, la qual cosa introdueix un escenari d’incertesa interpretativa respecte de l’eventual consolidació o revisió de la doctrina fins ara vigent, així com la seva eventual fricció amb la Llei orgànica 5/2024, d’11 de novembre, de Dret a la defensa.
Clara Tomàs
Departament d’Investigacions Internes – Molins Defensa Penal