Un precedent a favor de la vigència extra-processal del dret a no auto-incriminar-se
STS (Sala contenciosa-administrativa) n.º 704/2025, de 4 de juny, p. Requero Ibáñez
Els fets objecte de la resolució comentada fan referència a un funcionari d’institucions penitenciàries que, després de concedir una entrevista al programa de televisió “Viva la vida” de Telecinco, el 19/5/2019, en què va comentar qüestions relacionades amb la seva funció pública, va ser objecte d’un procediment d’investigació interna (“diligències informatives”, “expedient d’informació reservada”, segons Subdirecció General d’Anàlisi i Inspecció).
El funcionari es va negar a respondre les preguntes dels instructors de l’expedient informatiu intern, tot i haver estat advertit que podia ser sancionat disciplinàriament si persistia en la negativa.
Efectivament, li va ser imposada sanció disciplinària consistent en la suspensió de les seves funcions durant seixanta (60) dies per la comissió d’una falta molt greu: desobeir les ordres o les instruccions d’un superior (arts. 95.2.i) EBEP).
El funcionari va interposar recurs contenciós administratiu contra la resolució de la Sots-secretaria del Ministeri de l’Interior, sent estimat pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid.
Contra la sentència d’aquest tribunal va interposar recurs de cassació l’Advocacia de l’Estat. El recurrent va advertir que la posició sostinguda en la sentència impugnada, a favor de conferir efectes extra-jurisdiccionals al dret a no auto-incriminar-se previst a l’art. 24 CE, té conseqüències greus, ja que comporta deixar sense sentit ni utilitat a les diligències informatives, s’impedeix l’anàlisi i la fiscalització de procediments per part de l’Administració i no es permet sol·licitar als funcionaris dades sobre com presten el servei.
En efecte, l’eficàcia extra processal de les garanties previstes a l’art. 24 CE no és pas pacífica en la doctrina. De fet, la posició tradicionalment majoritària ha estat la de cenyir-ne l’eficàcia a l’àmbit jurisdiccional o administratiu sancionador. Així ho recorda el Tribunal Constitucional a la recent STC núm. 107/2025, de 12 de maig, relativa a la vigència d’aquests drets en el marc d’una investigació parlamentària (FJ 2.A).a)): «En primer lloc, segons la STC 133/2018, FJ 4 a), els drets amb la tutela garanties (art. 24.1 i 2 CE) operen en l’àmbit dels procediments jurisdiccionals i els administratius de caràcter sancionador, per la qual cosa la seva vulneració al·legada en l’àmbit de les investigacions parlamentàries s’ha de reconduir a la del dret a la presumpció d’innocència (art. 24.2 CE), en la seva dimensió extra processal».
Conscient -probablement- d’aquesta doctrina, la Sala contenciosa administrativa va apel·lar obertament a la ponderació i a la casuística com a mètodes per justificar la concessió d’eficàcia extra processal al dret de no auto-incriminar-se de l’art. 24.2 CE i ratificar així la sentència d’instància.
Segons el parer de la Sala, caldrà estar «al grau de certesa dels fets, d’identificació del responsable i d’acord amb les preguntes formulades en el curs de les diligències informatives». Quan, com en el cas objecte d’interlocutòries, els fets estiguin clarament fixats en el moment de fer l’entrevista i no hi hagi dubtes de qui és el potencial responsable, les diligències informatives (expedient d’informació reservada) no tenen sentit, i es tracta, des d’un punt de vista material, d’un expedient disciplinari. En aquests casos, el dret a no auto-incriminar-se hauria de cobrar vigència i emparar el funcionari compel·lit a declarar contra si mateix.
Dr. Albert Estrada Cuadras
Departament d’Investigacions Internes – Molins Defensa Penal