La suplantació d’identitat. El delicte que comença amb una simple fotocòpia del DNI.
Per Paz Valles Creixell. Sòcia de MOLINS DEFENSA PENAL.
Cada vegada amb més freqüència i preocupació, a Molins Defensa Penal atenem persones que arriben al despatx amb una barreja d’incredulitat i angoixa. Han estat citades com a investigades en un procediment penal, o fins i tot acusades d’haver comès un delicte, quan en realitat no tenen res a veure amb els fets. El que tenen en comú és que algú ha utilitzat el seu Document Nacional d’Identitat —normalment una còpia robada o extraviada— per fer-se passar per elles.
Aquest fenomen, que fins fa poc semblava excepcional, s’està convertint en una situació tristament habitual. La suplantació d’identitat ha deixat de ser un concepte teòric per esdevenir un problema molt real. En molts casos està relacionada amb estafes comeses per internet, compres fraudulentes, contractacions falses o obertura de comptes bancaris.
Els afectats no entenen com han arribat fins aquí. I no és per menys. En la majoria dels casos, l’única connexió entre ells i el delicte és el seu propi DNI, que algú ha utilitzat sense el seu consentiment.
En alguns d’aquests procediments, el Ministeri Fiscal ha arribat fins i tot a formular acusacions sol·licitant penes de presó, sense detectar —o sense examinar amb prou detall— que els veritables responsables s’han limitat a utilitzar una identitat aliena per cometre els delictes. Tot plegat col·loca persones completament innocents en situacions absurdes, amb conseqüències emocionals i jurídiques profundament injustes.
Un dels casos més cridaners va aparèixer recentment a la premsa: una jove va descobrir que, després de perdre el DNI en una festa, algú l’havia utilitzat per empadronar-la i casar-la sense el seu coneixement. Encara que pugui semblar una història excepcional, la realitat és que qualsevol persona pot trobar-se en aquesta situació si no protegeix adequadament el seu document d’identitat.
El problema de fons és estructural: a Espanya, el número del DNI roman invariable des que s’assigna per primera vegada, i encara que el document incorpora un xip electrònic, el més habitual és que s’utilitzi de manera tradicional, com una simple còpia en paper o escanejada.
Això significa que una fotocòpia del DNI que cau en males mans pot ser utilitzada durant anys sense limitacions. No existeix un sistema que permeti desactivar el document, ni es genera un nou número en renovar-lo. En definitiva, el DNI no es pot “bloquejar”, com sí que faríem immediatament amb una targeta bancària robada.
En altres països europeus, l’enfocament és diferent. Per exemple, a Itàlia, el número d’identificació canvia amb cada renovació del document, cosa que inutilitza automàticament qualsevol còpia anterior. A més, existeixen mecanismes per desactivar el document si es perd o és robat. Aquest tipus de mesures aporten un grau de seguretat molt necessari en una societat digital on els tràmits es fan a distància i la identitat es valida moltes vegades amb una simple imatge.
Des de Molins Defensa Penal considerem que aquest fenomen s’ha d’abordar per part de l’Administració Pública amb urgència, i per això proposem:
- Establir un sistema en què el número del DNI canviï amb cada nova emissió.
- Permetre la desactivació immediata del document en cas de pèrdua o robatori.
- Habilitar un sistema oficial per verificar si un DNI està actiu o anul·lat.
- Promoure l’ús de la identitat digital segura, reduint la dependència de les fotocòpies.
- I fomentar una major consciència sobre la protecció de les dades personals.
L’objectiu no és complicar la vida als ciutadans, sinó protegir-la. La suplantació d’identitat és un delicte que comença de manera silenciosa, però que pot tenir conseqüències molt greus. Amb un sistema més àgil, modern i segur, evitaríem que persones innocents haguessin de passar pel tràngol d’haver de demostrar la seva innocència per quelcom que mai no van fer.