Molins Actualitat Sobreseïment de REPSOL i CAIXABANK en el “Cas Tàndem” gràcies a l’adopció de Sistemes de Compliance.

Sobreseïment de REPSOL i CAIXABANK en el “Cas Tàndem” gràcies a l’adopció de Sistemes de Compliance.

El passat 29 de juliol de 2021, el Jutjat Central d’Instrucció núm. 6 de l’Audiència Nacional va acordar el
sobreseïment provisional respecte a REPSOL i CAIXABANK en el marc de la instrucció del conegut com a “Cas Tándem” per la constatada efectivitat dels seus Sistemes de Compliance. En el procés en qüestió, s’investigava a totes dues empreses per delictes de subornde l’article 427bis del Codi Penal i de revelació de secrets de l’articulo 197 quinquies del Codi Penal. Els fets que van propiciar la recerca versaven sobre la contractació de la societat CENYT, propietat d’un ex comissari del Cos Nacional de Policia.

Indica el Jutge Instructor en el seute que, en la valoració de la imputació de persones jurídiques en les fases preparatòries del procés penal, pel que fa a la seva responsabilitat penal, ha de distingir-se entre:

1. el pressupòsit (la comissió d’algun dels delictesque poden ser perpetrats per la persona jurídica, de conformitat amb el que estableix el Codi Penal);
   
2. i el fonament (l’incompliment de l’obligació d’adoptar mesures orientades a controlar els riscos i evitar la comissió de determinats delictes).
   

En altres paraules, quan es constati la comissió d’un delicte en el si de l’empresa, aquesta no respondrà directament pel fet de tercer, sinó per un defecte en la seva organització que hagi permès o facilitat la conducta delictiva en qüestió.

En aquesta línia, considera el Jutge Instructor que, amb la finalitat d’evitar els danys reputacionals característics del sotmetiment de les empreses al procés penal, ha de poder analitzar-se en fase d’instrucció si una determinada persona jurídica compta amb mesures d’organització efectives per a prevenir els delictes que puguin cometre’s en el seu si o a través d’ella. Justifica la present afirmació amb un argument relatiu al fet que les empreses que tinguessin implantats Sistemes Compliance eficaços no serien responsables respecte dels delictes que aquests estiguessin destinats a prevenir quan haguessin funcionat d’una forma correcta i sense irregularitats. Amb la finalitat de valorar el compliment dels anteriors aspectes, procedeix el Jutge d’Instrucció a l’anàlisi de l’efectivitat dels respectius Sistemes de Compliance de REPSOL i CAIXABANK.

En el marc d’aquesta anàlisi, i amb el propòsit de col·laborar amb les autoritats judicials, REPSOL i CAIXABANK van prendre la iniciativa de mostrar una imatge completa del funcionament i abast dels seus respectius Sistemes de Compliance. Ambdues empreses ho van fer de forma radicalment diferent: d’una banda, des de CAIXABANK es va aportar al procediment tota la documentació relativa a la normativa interna de la companyia; i, d’altra banda, la defensa de REPSOL va aportar un informe elaborat per un tercer independent que analitzava les mesures implantades per la companyia en l’àmbit de la prevenció de delictes corporatius, cultura ètica i compliment normatiu. En aquest punt, cal destacar que totes dues alternatives probatòries es van considerar vàlides per a la labor a la qual es destinaven, ja que van oferir una imatge transversal dels Sistemes de Compliance de totes dues companyies, permetent en conseqüència la seva anàlisi exhaustiva.

A continuació, en referència a la valoració de l’efectivitat dels concrets Sistemes de Compliance de REPSOL i CAIXABANK, gràcies a l’activitat probatòria efectuada per part de totes dues companyies, el Jutge Instructor va centrar la seva anàlisi en la seva estructura general; els riscos delictius identificats en les companyies i, finalment, en les mesures de gestió i control adoptades en relació amb aquests riscos penals identificats. En aquest sentit, el Jutge Instructor va valorar molt positivament la gran quantitat de controls adoptats per REPSOL i CAIXABANK relatius als concrets riscos de comissió de delictes de descobriment i revelació de secrets i de suborn. L’anàlisi realitzada va permetre al Jutge Instructor determinar que els mecanismes de prevenció implantats efectivament existien i eren adequats, amb independència de l’ocurrència dels fets objecte d’investigació, acordant conseqüentment el sobreseïment provisional respecte d’ambdues persones jurídiques.

Sobre aquest últim punt, posa l’accent el Jutge Instructor en el fet que l’existència d’un Sistema de Compliance no pot mesurar-se des de l’exigència d’una eficàcia absoluta. Aquests Sistemes no poden impedir l’aparició de qualsevol classe de delicte amb la seva mera existència, però han d’oferir la capacitat a l’ens corporatiu de prevenir i, si fos procedent, reaccionar de manera eficaç davant la comissió del delicte.

A títol de conclusió, i com s’ha introduït en la present nota, ha d’inferir-se que els Sistemes de Compliance eficaços tenen la capacitat de limitar, en gran manera i en un moment primerenc, el dany que suposa a les empreses el pas per un procés penal, sent aquests Sistemes un element essencial per a la correcta governança de les societats avui dia. Així mateix, no tot Sistema de Compliance aconseguirà aquests resultats positius. Perquè un Sistema de Compliance sigui eficaç, i no un simple paper Compliance, aquests hauran, entre altres requeriments, d’adoptar mesures de control en relació amb els concrets riscos que afectin l’activitat de la companyia. D’altra banda, les empreses podran col·laborar amb les autoritats judicials a través de la facilitació de la seva activitat probatòria gràcies a l’assoliment d’una bona cultura de documentalizació interna o un informe elaborat per un expert tercer independent.