Tot Programa o Sistema de Compliance està compost per un conjunt d’elements que solen estar sempre presents amb independència de l’objecte o l’abast del Programa o Sistema en qüestió. Parlem, per exemple, d’elements com disposar d’un òrgan o responsable intern de Compliance, un mecanisme de comunicació intern, formació, etcètera.
Entre aquests elements innegociables, trobem l’informe i el mapa de riscos penals. Ara bé, la veritat és que, en atenció a l’objecte i a l’abast concret del Programa o Sistema de Compliance, l’informe i mapa de riscos pot ampliar-se més enllà dels riscos penals, incorporant també altres riscos de Compliance (tax; blanqueig de capitals; medi ambient; entre altres).
L’article 31 bis 5.1 del Codi Penal requereix que els Programes o Sistemes de Compliance comptin amb una avaluació dels riscos penals: “Identificaran les activitats en l’àmbit de les quals puguin ser comesos els delictes que han de ser previnguts”. Per part seva, la secció 4.6 de l’ISO 37301 de Sistemes de gestió de Compliance i la secció 6.2 de la UNE 19601 de Sistemes de gestió de Compliance penal també exigeixen la identificació i avaluació dels riscos.
En què consisteix l’elaboració d’un informe i mapa de riscos penals? De forma molt resumida, elaborar un informe i un mapa de riscos penals consisteix a analitzar les activitats, l’estructura organitzativa i les relacions amb tercers, això és, l’ecosistema d’una determinada organització, amb l’objectiu de detectar i prioritzar, a través d’una avaluació, quins són els riscos penals als quals s’exposa una determinada organització per les seves concretes activitats.
Això resulta molt important, perquè l’avaluació i priorització dels riscos penals marcarà el posterior desenvolupament i implementació del Programa o Sistema de Compliance. En conseqüència, no pot fer-se una anàlisi etèria o copiar l’informe i el mapa d’un tercer, en tant cada organització s’enfronta als seus propis riscos penals. Per exemple, res té a veure els riscos penals d’una empresa constructora dels d’una empresa del sector farmacèutic. Fins i tot entre organitzacions del mateix sector l’informe i el mapa de riscos pot diferir notablement segons la dependència de la contractació pública, els països en els quals s’operi, la cadena de subministrament, etcètera.
Quan ha d’elaborar-se l’informe i el mapa de riscos penals? Generalment, té lloc durant les fases inicials de disseny del Programa o Sistema de Compliance, en tant permet realitzar un estudi en profunditat de les activitats i l’estructura organitzativa de l’organització. A més, l’adopció de polítiques, procediments i altres mecanismes de control ha de realitzar-se sobre la base dels riscos detectats, especialment en aquells riscos valorats amb una major criticitat.
No obstant això, l’informe i el mapa de riscos penals ha d’estar vigent en tot moment, per la qual cosa haurà de ser revisat de manera periòdica i s’haurà d’actualitzar degudament quan existeixin motius interns o externs que puguin provocar un canvi en la identificació o la valoració dels riscos penals. Per exemple, el llançament d’una nova línia de negoci, l’adquisició d’una empresa, canvis en la legislació aplicable, sancions o incompliments rellevants, entre altres motius.
D’aquesta manera, l’informe i el mapa de riscos penals es configura com un element clau en tot Programa o Sistema de Compliance, que ha de tenir lloc en un estadi inicial del seu disseny i que ha de revisar-se i actualitzar-se adequadament.
Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.
El Codi Ètic podria definir-se com la constitució normativa d'una organització, això és la norma fonamental de la qual es desprenen totes les altres. Serà,...
Pau Molins ahir a Catalunya Ràdio reconeix que ha estat un "calvari" presentar la querella de l'expresident del Barça Sandro Rosell, víctima de la...
