Òrgan de Compliance: ¿unipersonal o col·legiat?

Havent analitzat en els anteriors #ComplianceKeys l’estat de la responsabilitat penal de les persones jurídiques en el pla internacional, en les següents publicacions es tornarà a adoptar un enfocament nacional i s’analitzaran algunes qüestions relatives als principals elements que conformen els Sistemes de Compliance.

En aquest sentit, de conformitat amb l’article 31 bis 2. 2ª del Codi Penal i també de tota norma tècnica nacional i internacional en Compliance, un dels elements essencials per a l’eficàcia de tot Sistema de Compliance és “l’Òrgan de Compliance”.

La normativa juridicopenal és relativament parca respecte a les característiques d’aquest Òrgan. El citat precepte només estableix que la supervisió del funcionament i compliment del Sistema de Compliance ha de confiar-se a un òrgan de la persona jurídica amb poders autònoms d’iniciativa i de control o que tingui encomanada legalment la funció de supervisar l’eficàcia dels controls interns de la persona jurídica.

En aquest sentit, les persones jurídiques que decideixin adoptar un Sistema de Compliance hauran d’acordar diverses decisions respecte la configuració de l’Òrgan de Compliance: Ha de designar-se a una persona individual o ha de nomenar-se a un òrgan col·legiat? Qui ha de constituir l’Òrgan de Compliance? Quines funcions ha de tenir l’Òrgan de Compliance?

En el present ComplianceKeys es buscarà, succintament, donar llum a una de les qüestions plantejades anteriorment: alguns factors que cal tenir en compte en el moment d’optar per constituir un Òrgan de Compliance unipersonal (ja sigui sota la denominació de Compliance Officer, responsable de Compliance, entre altres) o col·legiat (mitjançant un Comitè de Compliance, d’Ètica, etc.). En tot cas, aquesta segona opció no obsta al fet que, dins dels membres de l’òrgan col·legiat, es nomeni un Compliance Officer.

Com s’ha introduït, la regulació establerta sobre això en el Codi Penal no ofereix resposta respecte la present (i altres) qüestió. Després d’acudir a la Circular de la Fiscalia General de l’Estat 1/2016, sobre la responsabilitat penal de les persones jurídiques, pot concloure’s que la vaguetat de la regulació és intencional. Aquesta vaguetat buscaria dotar de llibertat a les persones jurídiques per a configurar els seus Òrgans de Compliance d’una forma que s’adapti a la seva grandària, activitat i recursos.

Concretament, l’esmentada Circular estableix el següent: “[…] la norma s’està referint a un òrgan de compliment (oficial de compliment o compliance officer) que, depenent de la grandària de la persona jurídica, podrà estar constituït per una o per diverses persones, amb la suficient formació i autoritat”.

Doncs bé, la decisió de configurar l’Òrgan de Compliance com a unipersonal o col·legiat serà de caràcter estratègic, havent-se de tenir en compte que cada opció té els seus avantatges i inconvenients.

De manera il·lustrativa, a continuació, es mostraran de forma esquemàtica alguns dels avantatges i inconvenients comunament associats a cadascuna de les opcions:

 

Opció	Avantatges	Inconvenients
Òrgan unipersonal	+ Major agilitat en l’adopció de decisions. + En general, major responsabilitat i compromís al recaure la funció de Compliance en una sola persona. + En general, menor necessitat de recursos. + Identificació del Sistema de Compliance en un individu que, d’estar correctament escollit, pot generar major confiança en els membres de la persona jurídica.	– Major possibilitat d’existència (o, si és el cas, de rellevància) de conflictes d’interès) – Adopció de decisions rellevants en matèria de Compliance de forma no consensuada, per un únic individu. – Possibilitat que la càrrega de treball generada per la funció de Compliance sigui de difícil assumpció per un únic individu.
Òrgan col·legiat	+ Adopció de les decisions en matèria de Compliance de forma consensuada. + Major facilitat de tramitació de comunicacions que eventualment afectaran a un membre de l’Òrgan de Compliance. + Possibilitat de constituir l’Òrgan de Compliance incorporant perfils tècnics de caràcter complementari (legal, IT, laboral). + Opció atractiva per entitats de mitjana grandària que no tinguin els recursos per contractar a una persona que específicament es dediqui al desenvolupament de la funció de compliment però gaudeixin d’un Sistema de Compliance de certa complexitat.	– Presa de decisions i execució de les mateixes més lentament (dificultat per convocar reunions, adoptar determinades decisions conflictives, reaccionar en front de situacions urgents, etc.). – Possible configuració d’un òrgan col·legiat amb perfils directius executius (conflictes d’interès).

 

A més, convé recordar que el Codi Penal preveu la possibilitat que, en persones jurídiques de petites dimensions, la funció de Compliance recaigui directament sobre el seu òrgan d’administració.

Amb la finalitat de recapitular les diferents qüestions tractades en el present article, les conclusions que han d’extreure’s són que cada entitat serà lliure de triar, en funció de la seva grandària, del sector en el qual opera, de la naturalesa de les seves activitats, tenint en consideració els avantatges i desavantatges associats a la decisió, la configuració del concret Òrgan de Compliance que liderarà el desenvolupament i supervisió del seu Sistema de Compliance.

Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.

compliance@molins.eu