Instrumentalització del canal ètic: acomiadament procedent tot i haver rebut insults i amenaces d’agressió física
Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Logronyo, Sala social, núm. 106/2025, de 28 de juliol, p. González González
En aquesta resolució el Tribunal Superior de Justícia de Logronyo confirma la sentència d’instància, en la qual es desestima la demanda per acomiadament improcedent interposada per un treballador que va ser acomiadat per haver denunciat falsament ─segons els fets judicialment provats─ per assetjament laboral a un altre company. Els fets es van denunciar a través d’una comunicació formal interna, això és, mitjançant un burofax dirigit a l’empresa.
Juntament amb la comunicació interna el treballador acomiadat (informant) va aportar una gravació d’uns vint minuts, aconseguida amb la gravadora del seu telèfon mòbil uns dies abans d’enviar el burofax. A l’àudio s’escolta clarament com el company denunciat profereix múltiples insults (“subnormal”, “mocós”, “ximple”) contra l’informant i li amenaça amb agredir-li físicament (“et partiré la cara”).
Després de la recepció del burofax l’empresa va activar el protocol en matèria d’assetjament, constituint un equip intern de recerca compost per la Directora de Recursos Humans i el President del Comitè d’Empresa.
Després d’entrevistar l’encarregat dels dos treballadors, al Director de Producció, a l’informant i al denunciat, la comissió de recerca va concloure que «no hi ha cap mena d’assetjament en l’actuació del treballador denunciat atès que s’acredita de les proves practicades que, encara que existeix un conflicte, aquest es produeix normalment per les actuacions del denunciant qui només buscava el canvi de torn. L’ús de l’eina del protocol d’assetjament es considera desmesurada, fora de lloc, i buscant un perjudici per al denunciat. La gravació pot estar manipulada i provocada per l’actitud del denunciant, ja que els insults comencen de manera sobtada, sense tenir sentit, dona la sensació que són provocats pel fet d’apagar l’aspiració, fet que el denunciant sap que anava a provocar empipament en el seu company. Assegura i afirma que el molesta el soroll de l’aspiració, però s’ha pogut constatar que no existeix un soroll tan greu, fins i tot preguntant a altres companys de la mateixa secció que treballen en la mateixa ubicació».
El mateix dia en què el treballador informant va rebre les conclusions de l’informe va iniciar un procés d’incapacitació temporal per contingència de malaltia comuna i diagnòstic de trastorn d’ansietat generalitzada. Va estar tres mesos de baixa.
En l’endemig, el treballador va presentar demanda de tutela de drets fonamentals. Pocs dies més tard, l’empresa li va notificar l’acomiadament disciplinari, estant el treballador informant encara en situació d’incapacitat temporal.
En la carta d’acomiadament es van assumir i van reproduir les conclusions de la comissió interna investigadora, qualificant la (suposada) denúncia falsa d’un company amb l’única finalitat d’obtenir un canvi de torn com una falta molt greu, tipificada en l’art. 65 del XX Conveni de la indústria química, aplicable al cas. També es va considerar una greu transgressió de la bona fe contractual, segons l’art. 54.2 de l’Estatut dels Treballadors.
L’expedient disciplinari va ser notificat al Comitè d’Empresa, així com al delegat sindical d’UGT, perquè el treballador informant estava afiliat en aquest sindicat. Ni el Comitè d’Empresa ni el delegat sindical van formular al·legacions.
Celebrat el judici oral, el titular del Jutjat Social d’instància va considerar provats els fets continguts en la carta d’acomiadament. A saber, que el treballador informant havia provocat al seu company mitjançant l’apagada d’un sistema d’aspiració, amb l’única finalitat de provocar els insults i amenaces, gravar-los i aconseguir, així, l’anhelat canvi de torn. Si bé l’existència d’una relació conflictiva prèvia entre els dos treballadors va ser incontrovertible, al treballador informant se li va retreure no haver acreditat cap altre fet concret d’assetjament laboral a part del qual va ser objecte de la gravació d’àudio. En conseqüència, el Jutge va desestimar la demanda d’acomiadament improcedent contra l’empresa.
El Tribunal Superior de Justícia de Logronyo ratifica la sentència d’instància. Descarta l’error en la valoració de la prova i assumeix íntegrament el relat de fets provats. Quant a la fonamentació jurídica de la resolució, la seva confirmació passa per rebutjar l’aplicació de la garantia d’indemnitat al cas concret, d’una banda, i per considerar inaplicable la teoria gradualista a les sancions.
La garantia d’indemnitat consisteix a vetar mesures de represàlia a l’empresari enfront de treballadors que han fet exercici del seu dret a la tutela judicial efectiva, interposant accions judicials contra la companyia o realitzant actuacions en preparació d’aquelles. Amb una interpretació restrictiva de l’abast de la garantia, el TSJ de Logronyo rebutja la seva aplicació al cas concret per entendre que el treballador informant no havia exercit o preparat accions judicials contra l’empresa. Això a pesar que en el burofax enviat havia anunciat l’exercici d’accions judicials si l’empresa no adoptava mesures adequades. És més, tal com s’ha exposat, després de rebre les conclusions de l’informe de la comissió de recerca el treballador va interposar demanda de tutela de drets fonamentals.
Per part seva, conforme a la teoria gradualista «l’enjudiciament de l’acomiadament ha d’abordar-se de manera gradualista buscant la necessària proporció davant la infracció i la sanció i aplicant un criteri individualizador que valori les peculiaritats de cada cas concret” (STS 27 de gener de 2004, recurs 2233/2003)» Segons el Tribunal Superior de Justícia de Logronyo, aquesta teoria es refereix a la determinació de la gravetat de les infraccions, però no a l’entitat de les sancions. Una vegada decidida la gravetat d’una infracció (amb observança de la teoria gradualista), l’empresa és lliure d’imposar la sanció prèviament contemplada.
En el cas concret tant el Jutge a quo com el Tribunal Superior de Justícia de Logronyo van considerar que la conducta del treballador acomiadat, consistent a denunciar falsament a un company per assetjament, era una falta molt greu, sancionable amb l’acomiadament.
Ara bé, convé assenyalar que, segons els fets judicialment provats, el treballador acomiadat en cap moment va sol·licitar cap mesura disciplinària en contra del seu company. En la seva comunicació, l’informant va sol·licitar a l’empresa l’adopció de mesures organitzatives per a evitar coincidir amb el treballador denunciat: «El 29 de setembre de 2023 (…) em vaig dirigir tant al meu immediat superior, Sr. Arturo, com al Cap de Producció, Sr. Romualdo, per a explicar-los el que succeïa i demanar-los que intervinguessin, perquè cessés aquesta situació d’assetjament (…). Des de llavors fins avui, he estat esperant, a veure si l’Empresa adoptava alguna mesura perquè cessés aquest assetjament. No obstant això, no tinc constància que Vostès Hagin fet res fins a la data, atès que D. Primitivo [treballador denunciat] continua actuant de la mateixa manera que acabo de relatar i tampoc l’Empresa ens ha posada a treballar per separat o, almenys, evitat que ens quedem tot sol durant el torn de la tarda. Per aquesta raó, em veig en l’obligació enviar-los [sic] el present escrit, a fi que no continuïn ignorant el que està passant en l’Empresa i busquin una solució que posi fi definitivament a aquest assetjament».
La sentència comentada no és ferma. Contra la missa cal interposar recurs de cassació. Caldrà estar atents, si és el cas, al pronunciament de la Sala quarta, perquè sorprèn que en el cas comentat es consideri procedent la sanció laboral més greu, l’acomiadament, per haver denunciat internament a un company respecte del qual existeix una gravació d’àudio en la qual clarament profereix insults i amenaces d’agressió física contra el treballador acomiadat.