Òrgan de Compliance, intern o extern?

En els últims #ComplianceKeys s’ha ofert una breu anàlisi d’algunes de les principals característiques d’una prominent figura de tot Sistema de Compliance: l’òrgan de Compliance. Així, en les anteriors publicacions s’han tractat qüestions com ara la seva configuració com a òrgan unipersonal o col·legiat (ComplianceKeys17) o les seves principals funcions i responsabilitats (ComplianceKeys18).

En el present ComplianceKeys es tractarà una altra qüestió igualment essencial respecte aquest òrgan: la seva configuració com un òrgan intern o extern respecte a la persona jurídica en qüestió.

En primer lloc, ha d’assenyalar-se que, de la mateixa forma que succeís respecte altres característiques relatives a l’òrgan de Compliance, la regulació jurídic-penal en la present matèria és relativament parca. Així, únicament s’estableix en l’article 31 bis 2.2a del Codi Penal que: “la supervisió del funcionament i del compliment del model de prevenció implantat ha estat confiada a un òrgan de la persona jurídica […]”.

D’aquesta manera, el Codi Penal únicament estableix que els òrgans de govern de les persones jurídiques (per ser sobre qui recau originalment el deure de prevenir delictes en les entitats que dirigeixen) han d’assignar el deure de supervisar el funcionament i compliment del Sistema de Compliance a un òrgan de la persona jurídica.

La redacció del present precepte, en fer referència a “un òrgan de la persona jurídica” podria semblar indicativa que les funcions i responsabilitats (ComplianceKeys18) dels òrgans de Compliance només poden ser desenvolupades per òrgans interns. No obstant això, la interpretació pràctica d’aquest precepte no ha estat tan restrictiva.

Com pot observar-se en la Circular de la Fiscalia General de l’Estat 1/2016, si bé ha de designar-se a un òrgan intern de la persona jurídica que exerceixi una funció de supervisió general del Sistema de Compliance, això no implica que aquest òrgan hagi d’exercir per si mateix totes les tasques que caracteritzen a la funció de Compliance d’una persona jurídica.

És més, s’estableix expressament en l’esmentada Circular que tampoc existeix cap inconvenient en què les persones jurídiques puguin recórrer a la contractació externa de les diferents activitats en matèria de Compliance.

Així doncs, a mode de conclusió, d’una lectura conjunta de l’article 31 bis 2.2a del Codi Penal i de la seva interpretació continguda en la Circular 1/2016 de la Fiscalia General de l’Estat pot adduir-se que, si bé, les persones jurídiques han de comptar necessàriament amb un òrgan intern responsable de la funció de Compliance amb la finalitat de disposar d’un Sistema de Compliance que es pugui considerar eficaç, això no implica que totes i cadascuna de les tasques que integren aquesta funció hagin de ser exercides per aquest òrgan.

És més, ha de tenir-se en consideració que l’externalització d’algunes de les responsabilitats de la funció de Compliance (com podrien ser, entre altres qüestions, l’anàlisi dels riscos jurídic-penals associats a les activitats que desenvolupi una entitat, el desenvolupament de determinada normativa interna, l’execució de formacions, entre altres) pot suposar un major benefici que el seu desenvolupament intern. Això, simplement per motiu de l’objectivitat i coneixement especialitzat dels quals pot gaudir un tercer extern a la persona jurídica en qüestió.

Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.

compliance@molins.eu

Update cookies preferences