La diligència deguda dels Estats en la investigació d’agressions sexuals. Comentari a la Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans N.Ö. contra Turquia.
En aquest comentari analitzem la Sentència dictada el 14 de gener de 2025 per la Secció Segona del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en l’assumpte N.Ö. contra Turquia (Demanda núm. 24733/15).
El procediment nacional es va iniciar a partir de la denúncia presentada per una ciutadana turca (N.Ö.) per una agressió sexual presumptament comesa pel seu superior jeràrquic gairebé dos anys abans. Malgrat que la representació de la denunciant va aportar informes mèdics i pericials que recolzaven la seva versió i va sol·licitar diligències essencials per a l’esclariment dels fets, els tribunals turcs van absoldre l’acusat per manca de proves suficients. L’argument central de la sentència absolutòria va ser la demora de la víctima a denunciar els fets, cosa que va portar a qüestionar-ne la credibilitat. Aquesta valoració va motivar la demanda davant el TEDH per vulneració de l’article 8 CEDH, que és el nucli de la resolució judicial que comentem. El cas planteja si l’Estat turc va donar una resposta adequada a les al·legacions de la demandant i aborda qüestions processals essencials sobre les obligacions positives dels Estats en la investigació de delictes de violència sexual.
Després d’examinar el cas, el TEDH conclou que es va vulnerar l’article 8 del Conveni en no haver-se dut a terme per part dels tribunals turcs una investigació processal efectiva, incomplint així les obligacions positives que els incumbeixen en virtut del Conveni. Subratlla que les autoritats no van utilitzar els instruments disponibles, com ara la sol·licitud d’una prova d’ADN comparada, l’examen dels registres telefònics del període rellevant, una anàlisi més exhaustiva dels informes mèdics o l’aclariment de contradiccions respecte a dates i peces de vestir. Aquestes diligències, d’haver-se practicat, haguessin pogut ser determinants per valorar amb suficiència la credibilitat de les parts. Així mateix, el Tribunal retreu a les autoritats turques l’ús d’estereotips de gènere, especialment en deduir manca de credibilitat de la víctima a causa de la demora en la denúncia. Subratlla que aquesta valoració ignora el context jeràrquic laboral, la por a represàlies i els patrons documentats en víctimes de violència sexual. Segons el TEDH, aquesta interpretació basada en expectatives estereotipades sobre el comportament “típic” de les víctimes resulta incompatible amb l’enfocament sensible al context que exigeix la seva jurisprudència. La sentència és especialment rellevant perquè desautoritza explícitament la idea que una denúncia tardana resti credibilitat per si mateixa i impedeix utilitzar la demora com a argument automàtic per absoldre, recordant que no existeix un model estàndard de reacció davant d’una agressió sexual. El cas també posa en relleu deficiències estructurals com la reticència a ordenar proves potencialment invasives per als sospitosos, la tendència a substituir la investigació processal per judicis moralistes sobre la víctima i el pes excessiu atorgat al principi “in dubio pro reo” sense equilibrar-lo adequadament amb l’obligació d’investigar de manera activa i diligent.
El Tribunal precisa que, per a ser considerada “efectiva”, una investigació ha de ser “suficient” i “objectiva”, tractant-se d’una exigència de mitjans i no de resultats. El Tribunal ja ha sostingut en casos similars que l’existència de dues versions diametralment oposades exigeix una valoració contextualitzada de la credibilitat de les declaracions realitzades i la verificació de totes les circumstàncies circumdants.
En definitiva, aquesta sentència és una crida d’atenció per als Estats que continuen aplicant criteris probatoris rígids, aliens a la comprensió contemporània de la violència sexual. D’aquesta manera, la resolució s’alinea amb l’estàndard europeu de protecció reforçada en aquests delictes i reafirma la tendència del TEDH a exigir investigacions efectives i sensibles al context, a denunciar el recurs als estereotips de gènere en la justícia penal i a centrar l’anàlisi en la diligència i raonabilitat en l’obtenció i valoració de les proves.
Cristina Molins
Departament d’Investigacions Internes – Molins Defensa Penal