La comunicació de la carta d’acomiadament d’un empleat als membres del Comitè d’empresa i la seva possible fricció amb el dret a la protecció de dades personals del treballador.
En la present publicació s’analitza la Sentència de data 13 de març de 2025, dictada per la Secció 2ª de la Il·lma. Audiència Provincial de Burgos, en la qual el focus del debat se centra en la comunicació al Comitè d’empresa del contingut íntegre d’una carta d’acomiadament d’un empleat/a, i la tensió amb el dret a la protecció de dades personals de l’empleat/a al fet que ha estat acomiadat/a (emparat en l’article 18.4 de la Constitució Espanyola).
La part actora era una empleada (la Sra. Adela) que va ser acomiadada per causes objectives. Aquesta va demandar a l’empresa per la qual treballava (OHL SERVEIS INGESAN, S.A), al·legant una vulneració del dret a l’honor donada la comunicació sense el seu consentiment de les seves dades personals al Comitè d’Empresa. Així, va sol·licitar una indemnització de 18.000 euros, la qual vindria justificada, al seu criteri, per la naturalesa de les dades il·lícitament tractades.
En concret, la demandant va considerar que la informació facilitada per l’empresària als membres del Comitè d’empresa es va excedir del simple lliurament de la carta d’acomiadament (emparada pels articles 53.1 i 64.6 de l’Estatut dels Treballadors). Entre la documentació facilitada es va incloure la nòmina, la liquidació, el certificat d’empresa, el xec bancari nominatiu i el rebut, excedint-se, d’aquesta manera, del tractament amb cobertura legal i interès legítim de l’article 6.1 c) i f) del Reglament 2016/679, de 27 d’abril, relatiu a la protecció de les persones físiques respecte al tractament de dades personals i la lliure circulació de tals dades.
A part, a la carta d’acomiadament apareixien dades personals sensibles, com ara un reconeixement mèdic en el qual es constataven limitacions físiques-síquicas de l’empleada, el seu estat civil i la seva condició d’afiliada al sindicat de l’UGT. Dades que, segons la demandant, haurien motivat el seu acomiadament.
La demanda va ser desestimada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Burgos en data 11 d’octubre de 2024, motiu pel qual la demandant va interposar recurs d’apel·lació contra la meritada Sentència.
El Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Burgos va acordar desestimar la demanda considerant, en síntesi, els següents motius:
- Inexistència de prova: La demandant no va indicar amb claredat el perjudici sofert, els continguts o expressions suposadament lesius al dret a l’honor, la intimitat i la pròpia imatge. Així mateix, no va quedar acreditat que a la documentació remesa per la part demandada hi hagués dades del patrimoni íntim de la part actora, ni que s’estengués la comunicació de dades a tercers.
- La remissió de documentació a la Presidenta del Comitè d’Empresa, i d’aquesta als membres del Comitè i l’assessora jurídica de la UGT, està emparada en els articles 53 i 54 de l’Estatut dels Treballadors (preceptes legals que regulen, respectivament, l’extinció del contracte per causes objectives i l’acomiadament disciplinari).
Així mateix, el Reglament 2016/679, de 27 d’abril estableix en el seu article 1 c) que el tractament de dades és lícit si és necessari pel compliment d’una obligació legal aplicable al responsable del tractament.
La Secció 2ª de la Il·lma. Audiència Provincial de Burgos, en els mateixos termes que el Tribunal d’Instància, va concloure que la remissió de la carta d’acomiadament (juntament amb la documentació que pogués annexar-se, com la nòmina o liquidació del xec bancari nominatiu i el seu rebut) no suposa una vulneració de la normativa de protecció de dades de caràcter personal, sinó que obeeix al compliment d’una obligació legal i el dret d’informació de tots els integrants del Comitè d’Empresa.
Tanmateix, en la carta d’acomiadament ja figuraven dades de caràcter personal de l’empleada, sense que constés que en la comunicació de l’acomiadament realitzada s’incloguessin dades personals diferents, o que aquests s’haguessin difós a tercers sense la seva autorització.
En síntesi, es fa esment exprés a la STS de 7 de març de 2011, en la qual l’Excm. Tribunal Suprem va aclarir que la còpia que ha de facilitar-se als representants dels treballadors és una comunicació de l’acomiadament en la qual s’exposi la causa de la decisió extintiva i les referències a la concessió del preavís, juntament amb la indemnització que correspongui. I això constitueix el compliment d’una obligació legal.
Per tot això, la Il·lma. Audiència Provincial de Burgos va acordar desestimar el recurs d’apel·lació interposat i confirmar la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Burgos, amb expressa imposició de costes a la part apel·lant.
Clara Tomàs
Departament d’Investigacions Internes – Molins Defensa Penal