ComplianceKeys#30. Compliance i Blanqueig de capitals
El blanqueig de capitals representa una de les principals amenaces per a la integritat del sistema financer i la transparència de l’economia. Els seus efectes transcendeixen l’àmbit estrictament penal, generant significatius riscos legals, reputacionals i operatius.
Davant aquest desafiament, el Compliance, es consolida com un pilar clau en la lluita contra el blanqueig de capitals. No només perquè els subjectes obligats hagin de complir amb el que exigeix la normativa vigent, en particular, la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme (d’ara endavant, Llei 10/2010) i el seu Reglament de desenvolupament, sinó també perquè per a aquesta lluita és necessari integrar en una organització una cultura ètica i de compliment normatiu que exigeixi als seus membres l’actuació d’acord amb els més alts estàndards de comportament.
En aquest article explorarem les obligacions que recauen sobre els subjectes obligats conforme a l’article 2 de la Llei 10/2010, així com la integració de les mateixes en el marc d’un Sistema de Compliance.
Què s’entén per blanqueig de capitals?
El blanqueig de capitals es configura com a il·lícit penal en l’ordenament jurídic espanyol i es troba tipificat en el Codi Penal (d’ara endavant, CP), concretament en el Capítol XIV del Títol XIII del Llibre II, article 301 CP.
El blanqueig de capitals es tracta d’un mitjà per a introduir en els circuits financers legítims els diners o els béns obtinguts mitjançant activitats il·lícites. Aquesta figura delictiva comprèn una àmplia gamma de conductes consistents en l’adquisició, possessió, utilització, conversió, transmissió o, en definitiva, qualsevol altre acte que amagui o encobreixi béns procedents d’una activitat delictiva.
La finalitat d’aquestes conductes és, essencialment, doble: d’una banda, amagar o encobrir l’origen il·lícit dels actius; i per un altre, dotar-los d’una aparença de legalitat, integrant-los en el sistema financer com si provinguessin d’una font legítima.
Aquesta figura delictiva, a més, va ser objecte d’atenció legislativa el mes de març passat. En aquest sentit, mitjançant l’aprovació de l’Avantprojecte de Llei per a castigar l’incompliment de mesures restrictives de la Unió Europea (d’ara endavant, UE) es preveu una reforma de l’article 301 del CP per a imposar la pena en la seva meitat superior en el delicte de receptació i blanqueig de capitals quan els béns provinguin de l’incompliment d’una mesura restrictiva de la UE. Així mateix, mitjançant aquesta modificació s’introduirà un nou catàleg de delictes la finalitat dels quals serà protegir la integritat i el compliment de les mesures restrictives imposades per la UE. A més, es proposa la creació de la Comissió Mixta de Coordinació per a l’execució d’aquestes mesures.
Obligacions generals derivades de la normativa anti-blanqueig.
Els subjectes obligats hauran de complir amb les exigències i les obligacions derivades de la Llei 10/2010 i el seu Reglament de desenvolupament, que es presenten a continuació.
En primer lloc, es requereix de l’adopció de mesures de diligència deguda amb aquelles contraparts (tant persones físiques com jurídiques) amb les quals pretenguin establir relacions de negoci. L’objectiu d’aquestes mesures és identificar i conèixer als socis de negoci dels subjectes obligats, per a dificultar les activitats de blanqueig de capitals. Per a això, i en funció del risc que presentin aquestes operacions, s’hauran d’aplicar mesures de diligència deguda simplificades o reforçades. Així, quan més risc present una operació o soci, major diligència haurà d’aplicar-se.
Les mesures de diligència deguda, tant reforçades com simplificades, han d’integrar-se en els Sistemes de Compliance mitjançant procediments KYC (Know your counterparty).
En el context de l’aplicació de les mesures de diligència deguda, quan es detectin comportaments sospitosos, inusuals o sense un propòsit lícit aparent, la Llei estableix l’obligació de realitzar un examen especial a aquestes, en presentar indicis de simulació o frau (independentment de la quantia de l’operació).
Si, després de la realització d’aquest examen, persisteixen dubtes raonables sobre la licitud dels fons, o bé concorren elements suficients que permetin considerar que la contrapart pot estar vinculada directament o indirectament amb el blanqueig de capitals, el subjecte obligat haurà d’efectuar una comunicació per indici al Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (d’ara endavant, SEPBLAC). El SEPBLAC és l’organisme supervisor i el principal encarregat de la lluita contra el blanqueig de capitals a Espanya.
Realitzada la comunicació, i excepte en els casos excepcionals expressament prevists per la Llei, el subjecte obligat haurà d’abstenir-se d’executar qualsevol operació relacionada amb la persona o entitat implicada.
En aquest sentit, els subjectes obligats han d’aprovar polítiques i procediments interns exhaustius que permetin a tots els membres de l’organització conèixer amb claredat com han d’actuar davant qualsevol dels supòsits contemplats en la normativa. La intervenció de la funció de Compliance resulta imprescindible, tant per a assegurar que aquestes directrius s’ajusten estrictament a les exigències de la Llei 10/2010 i el seu Reglament de desenvolupament, com per a garantir que el marc procedimental abasta íntegrament totes les matèries rellevants.
A part de la normativa interna desenvolupada, també haurà d’aprovar-se un manual de prevenció del blanqueig de capitals, que contingui la informació relativa als controls interns adoptats i aplicats per l’organització.
Addicionalment, la normativa imposa l’obligació de designar a un representant davant el SEPBLAC, que serà el responsable del compliment de les obligacions legals de l’organització. En la mateixa línia, ha de crear-se un òrgan de control intern (conegut com OCI). Aquest òrgan ha d’estar format per representants de diferents àrees de negoci i serà l’encarregat de l’aplicació de les polítiques i procediments interns desenvolupats.
Les mesures de control intern adoptades pels subjectes obligats seran objecte d’examen anual per un expert extern, i els resultats del mateix es bolcaran en un informe on es valoraran les mesures de control intern adoptades, la seva eficàcia i les recomanacions de millora que apliquin.
En últim lloc, s’haurà d’elaborar un pla de formació perquè els membres de l’organització coneguin les obligacions derivades de la Llei 10/2010.
Encara que la Llei 10/2010 i el seu Reglament de desenvolupament estableixen un marc d’obligacions de caràcter general, la seva aplicació pràctica exigeix una adequació específica a cada sector i a cada model de negoci. En efecte, totes dues normes contenen obligacions addicionals i excepcions la correcta interpretació de les quals requereix un coneixement profund i especialitzat de la regulació, així com dels riscos inherents a cada activitat empresarial.
Conclusions del blanqueig de capitals i Compliance.
La prevenció del blanqueig de capitals no pot entendre’s avui al marge d’una arquitectura sòlida de compliment normatiu. La Llei 10/2010 estableix un conjunt d’obligacions que no sols busquen detectar operacions il·lícites, sinó que exigeixen als subjectes obligats adoptar una postura activa de control i supervisió. En aquest context, el Compliance es configura com l’instrument vertebrador d’aquest deure de diligència reforçada que ha de caracteritzar als subjectes obligats.
Des de la introducció de l’article 31 bis del CP, la responsabilitat penal de les persones jurídiques ha quedat directament vinculada a l’existència de sistemes de Compliance eficaços. En matèria de blanqueig de capitals, això implica que només mitjançant la implantació rigorosa, documentada i adaptada al perfil de risc de cada organització, serà possible al·legar una exempció o atenuació de responsabilitat. En conseqüència, disposar d’un sistema de Compliance alineat amb els requeriments de la Llei 10/2010 no és una opció estratègica, sinó una necessitat legal ineludible per als qui operen com a subjectes obligats si no volen ser sancionats pel SEPLAC.