Denúncies internes: ¿protecció de la identitat del denunciant o dret dedefensa de l’investigat?
Comentari sobre la sanció imposada per l’AEPD en el expedient EXP202411409: multa de 120.000 euros per revelació de la identitat de la persona informant a través d’un canal ètic.
Des dels equips d’Investigacions Internes, sovint ens trobem davant la situació de gestionar comunicacions internes en contextos on resulta particularment difícil preservar la identitat de la persona informant (denunciant). El cas paradigmàtic sol donar-se en aquelles investigacions derivades de conflictes interpersonals dins d’equips reduïts o en entorns laborals tancats, ja que, per les característiques del fet objecte d’esclariment, resulta molt difícil evitar la identificació de la persona informant.
En aquest context, recentment s’ha rebut un seriós toc d’atenció mitjançant la sanció imposada per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (d’ara endavant, AEPD) a una empresa d’explotació i gestió de tanatoris que va ser multada amb 120.000,00.- euros per haver vulnerat el principi de confidencialitat en revelar la identitat de les persones denunciants en un procediment intern per assetjament. La divulgació dels seus noms, cognoms i llocs de treball entre diversos empleats —a través de correus electrònics massius i amb resolucions adjuntes— va generar un dany afegit a les persones afectades, incloent-hi conseqüències emocionals i baixes laborals.
Aquest precedent demostra que, fins i tot quan les denúncies s’originen en òrgans com comitès d’empresa o sense invocació expressa de l’anonimat, el deure de confidencialitat no desapareix. La protecció de la identitat ha de ser activa, proactiva i estructural. En aquest sentit, les entitats estan jurídicament obligades a garantir la confidencialitat de les dades personals que tracten, d’acord amb la normativa vigent en matèria de protecció de dades —en particular, l’article 5.1.f) del Reglament (UE) 2016/679, General de Protecció de Dades (d’ara endavant, RGPD)—. A més a més, la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció (d’ara endavant, Llei 2/2023), reforça aquesta obligació en establir expressament el deure de salvaguardar la identitat i la integritat de qui utilitzen els canals interns d’informació.
A major abundància, aquesta doble cobertura normativa implica una doble garantia de protecció per a l’informant, ja que coexisteixen dues autoritats amb potestat sancionadora en cas de vulneració: d’una banda, l’AEPD respecte a infraccions en el tractament de dades personals; i, de l’altra, l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant (A.A.I.), creada específicament per la Llei 2/2023 per vetllar pels drets dels informants en el context de la lluita contra la corrupció i la protecció davant de represàlies.
Reforçar els protocols de privacitat, formar els equips instructores i sensibilitzar a tota l’organització no són mesures opcionals, sinó indispensables. A l’equip d’Investigacions Internes de Molins Defensa Penal treballem precisament per assegurar que cada pas en una investigació sigui respectuós amb els drets i el benestar de totes les persones implicades. És essencial recordar que la garantia de confidencialitat no és un valor afegit, sinó una de les pedres angulars que sostenen la possibilitat mateixa de que aflorin els fets més sensibles dins l’organització. Sense ella, disminueixen les denúncies. I sense denúncies, no hi ha cultura ètica que perduri.
Departament d’Investigacions Internes, Molins Defensa Penal