En data de 7 de setembre de 2022 s’ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) la nova Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual amb l’objectiu d’adoptar mesures efectives, global i coordinades entre les diferents administracions públiques per a garantir una protecció integral front qualsevol forma de violència sexual.
En concret, s’estableixen diferents accions de prevenció i sensibilització i, entre elles, es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal. Així, la nova Llei orgànica 10/2022 i, conseqüentment, la reforma al Codi Penal, entrarà en vigor als trenta (30) dies de la seva publicació en el BOE.
Les modificacions del Codi Penal en relació a la responsabilitat penal de la persona jurídica i amb implicació en matèria de Compliance són les següents:
“1. El que infligís a una altra persona un tracte degradant, menyscabant greument la seva integritat moral, serà castigat amb la pena de presó de sis mesos a dos anys.
Amb la mateixa pena seran castigats els que, en l’àmbit de qualsevol relació laboral o funcionarial i prevalent-se de la seva relació de superioritat, realitzin contra un altre de manera reiterada actes hostils o humiliants que, sense arribar a constituir tracte degradant, suposin greu assetjament contra la víctima.
S’imposarà també la mateixa pena al qual de manera reiterada dugui a terme actes hostils o humiliants que, sense arribar a constituir tracte degradant, tinguin per objecte impedir el legítim gaudi de l’habitatge.
Quan d’acord amb el que s’estableix en l’article 31 bis, una persona jurídica sigui responsable dels delictes compresos en els tres paràgrafs anteriors, se li imposarà la pena de multa de sis mesos a dos anys. Ateses les regles establertes en l’article 66 bis, els Jutges i Tribunals podran tanmateix imposar les penes recollides en les lletres b) a g) de l’apartat 7 de l’article 33.”
“1. El que sol·licités favors de naturalesa sexual, per a si o per a un tercer, en l’àmbit d’una relació laboral, docent, de prestació de serveis o anàloga, continuada o habitual, i amb tal comportament provoqués a la víctima una situació objectiva i greument intimidatòria, hostil o humiliant, serà castigat, com a autor d’assetjament sexual, amb la pena de presó de sis a dotze mesos o multa de deu a quinze mesos i inhabilitació especial per a l’exercici de la professió, ofici o activitat de dotze a quinze mesos.
2. Si el culpable d’assetjament sexual hagués comès el fet prevalent-se d’una situació de superioritat laboral, docent o jeràrquica, o sobre persona subjecta al seu guarda o custòdia, o amb l’anunci exprés o tàcit de causar a la víctima un mal relacionat amb les legítimes expectatives que aquella pugui tenir en l’àmbit de la indicada relació, la pena serà de presó d’un a dos anys i inhabilitació especial per a l’exercici de la professió, ofici o activitat de divuit a vint-i-quatre mesos.
3. Així mateix, si el culpable d’assetjament sexual l’hagués comès en centres de protecció o reforma de menors, centre d’internament de persones estrangeres, o qualsevol altre centre de detenció, custòdia o acolliment, fins i tot d’estada temporal, la pena serà de presó d’un a dos anys i inhabilitació especial per a l’exercici de la professió, ofici o activitat de divuit a vint-i-quatre mesos, sense perjudici del que s’estableix en l’article 443.2.
4. Quan la víctima es trobi en una situació d’especial vulnerabilitat per raó de la seva edat, malaltia o discapacitat, la pena s’imposarà en la seva meitat superior.
5. Quan d’acord amb el que s’estableix en l’article 31 bis, una persona jurídica sigui responsable d’aquest delicte, se li imposarà la pena de multa de sis mesos a dos anys. Ateses les regles establertes en l’article 66 bis, els jutges i tribunals podran tanmateix imposar les penes recollides en les lletres b) a g) de l’apartat 7 de l’article 33.”
Les modificacions anteriors suposen una ampliació del catàleg de delictes numerus clausus establerts en el Codi Penal que poden comportar responsabilitat penal per a la persona jurídica i té una afectació directa en matèria de Compliance.
Amb tot, la reforma del Codi Penal introduïda per la Llei orgànica 10/2022 afecta directament als Sistemes de Compliance de les entitats espanyoles, que hauran d’adequar-los per a assegurar el compliment d’aquestes noves disposicions.
Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.
L’Autoritat Catalana de la Competència (d’ara endavant, la ACCO) pretén fomentar el desenvolupament de Programes de Compliance en matèria de competència en les empreses, a través de la concessió de subvencions que financin les despeses de contractació d’experts externs per a l’elaboració i implantació d’aquests programes.
Les subvencions que la ACCO pretén concedir van dirigides a empreses que tinguin el domicili social o una delegació o oficina en el territori de Catalunya i que tinguin la consideració de pyme. Això és, a empreses amb menys de 250 treballadors, amb un volum de negocis anual no superior a 50 milions d’euros i un balanç general anual que no excedeixi els 43 milions d’euros.
Concretament, en la Resolució de 28 d’abril de 2022, la ACCO estableix les bases reguladores per al procediment de concessió d’aquestes subvencions, entre les quals destaquen els criteris mínims que ha de contenir el Programa de Compliance perquè aquest pugui ser subvencionable:
Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.
La recent ordre ministerial publicada pel Ministeri d’Hisenda i Funció Pública ha obert novament el debat sobre la necessitat que les entitats públiques segueixin el mateix curs que el sector privat i incorporin mesures de control i gestió que garanteixin un compliment ètic i normatiu en el desenvolupament de les seves competències (programes de compliment).
Tot i que les disposicions en matèria de responsabilitat penal de les persones jurídiques no són aplicables a l’Administració Pública (article 31 quinquies 1r del Codi Penal), a excepció de les societats mercantils públiques que executin polítiques públiques o proporcionin serveis d’interès econòmic general (article 31 quinquies 2n del Codi Penal), són diversos ja els textos legals que, en major o menor mesura, imposen una sèrie de deures de control i bona gestió en les entitats públiques.
En aquest sentit, el passat 29 de setembre es va dictaminar l’Ordre HFP/1030/2021 per la qual es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència per part del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública. Entre altres aspectes, aquesta Ordre estableix una sèrie d’obligacions per a les entitats públiques amb capacitat de decisió o execució sobre fons relatius al Pla de Recuperació Transformació i Resiliència, instrument promogut per la Unió Europea orientat a mitigar els impactes de la COVID-19, entre altres objectius.
Concretament, en el seu article 6è, es determina la necessitat que aquestes entitats públiques reforcin els seus mecanismes per a la prevenció, detecció i correcció del frau, la corrupció i els conflictes d’interessos. Concretament, obliga a disposar d’un «Pla de mesures antifrau», que ha de ser aprovat en un termini inferior a 90 dies des de l’entrada en vigor de l’Ordre, això és, l’1 d’octubre de 2021.
Així mateix, s’imposen també una sèrie de deures d’identificació dels beneficiaris d’ajudes, contractistes i subcontractistes, és a dir, mesures de diligència deguda amb aquests tercers, així com mesures per a assegurar la compatibilitat amb el règim d’ajudes de l’Estat i per a prevenir el doble finançament.
Aquestes obligacions se sumen a unes altres ja existents en matèria anticorrupció. Per exemple, en l’article 64 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, relatiu a la lluita contra la corrupció i prevenció dels conflictes d’interessos, s’insta els òrgans de contractació públics a prendre mesures contra el frau, el favoritisme i la corrupció i, especialment, a prevenir, detectar i solucionar els conflictes d’interessos que puguin sorgir en els procediments de licitació.
Finalment, cal recordar que les disposicions sobre canals de denúncia i protecció als informants recollides en la Directiva de la Unió Europea 2019/1937 de 23 d’octubre de 2019 relativa a la protecció de les persones que informin sobre infraccions del Dret de la Unió, també coneguda com a Directiva Whistleblowing, resulten igualment aplicables a les entitats públiques, tal com assenyala el propi article 4t de la Directiva.
Per tant, tots aquests requisits legals reforcen la idea que les entitats públiques, en tant subjectes sotmesos a dret públic i agents rellevants en el tràfic jurídic-mercantil, han d’adoptar programes de compliment que incorporin mecanismes de control i correcta gestió dels seus recursos i competències..
Jordi Buxó, Advocat del Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.
La Directiva Whistleblowing estableix garanties per protegir el denunciant i els requisits que han de reunir els canals de denúncies internes.
