Després de més de (10) deu anys des de la introducció de la responsabilitat penal de les persones jurídiques en el Codi Penal espanyol, el Tribunal Suprem ha tingut l’oportunitat de pronunciar-se respecte qüestions amb afectació en matèria de Compliance en nombroses i diverses ocasions.
Així, en el present ComplianceKeys24 s’oferirà un llistat de les sentències més rellevants del Tribunal Suprem en matèria de Compliance dels últims dos (2) anys:
| Jurisprudència del Tribunal Suprem en matèria de Compliance | ||
| Any | Sentència | Qüestions destacades |
| 2022 | STS 36/2022, de 20 de gener | El Tribunal Suprem condemna a la persona jurídica i al seu administrador per un delicte d’estafa. Entén el Tribunal que no existeix doble condemna pel mateix fet (bis in idem) en tant l’administrador no és el soci propietari del capital social de la persona jurídica. En conseqüència, la condemna no suposa una doble penalitat. |
| STS 56/2022, de 24 de gener | El Tribunal Suprem analitza les facultats d’accés de l’empresari al correu corporatiu dels treballadors. En particular, l’Alt Tribunal desestima el recurs de cassació presentat per a entendre que el registre sobre el correu electrònic corporatiu dels treballadors que presumptament havien comès irregularitats vulnera els seus drets de privacitat, en tant la mesura de control empresarial s’havia realitzat obviant les garanties necessàries. | |
| STS 264/2022, de 18 de març |
Desestima la possibilitat de fer penalment responsable a una societat unipersonal en atenció al seu caràcter plenament instrumental. Concretament, el Tribunal entén que, atès que la societat compta amb un únic soci i administrador, el patrimoni del qual es confon i es dilueix amb el de la persona jurídica, no pot condemnar-se a aquesta. S’al·lega que la persona jurídica manca d’un desenvolupament organitzatiu suficient que la diferenciï de la persona física. En conseqüència, no pot aplicar-se l’article 31 bis del Codi Penal donada la impossibilitat de diferenciar entre la persona física (soci i administrador) de la persona jurídica i la inviabilitat d’implantar en aquesta un programa de compliment normatiu. |
|
| STS 747/2022, de 27 de juliol |
El Tribunal Suprem exclou la condemna de la persona jurídica en virtut del principi del non bis in idem en tant es tracta d’una societat unipersonal que correspon al cent per cent (100%) a la persona física condemnada. En particular, l’Alt tribunal entén que quan el condemnat penalment com a persona física és titular exclusiu de la societat, no resulta possible sancionar també a la persona jurídica. |
|
| STS 792/2022, de 29 de setembre | Aborda i manté, principalment per aspectes processals, la imposició de la suspensió d’activitats a una empresa per un termini de dos (2) anys per la comissió d’un delicte contra els drets dels treballadors a l’empara dels articles 129.3 i 33.7.c) del Codi Penal. | |
| STS 813/2022, de 14 d’octubre | Advoca per la necessitat d’implementar programes de compliment normatiu / Sistemes de Compliance en les empreses també per a evitar i prevenir el frau intern i el perjudici econòmic per a les empreses. | |
| 2023 | STS 1014/2022, de 13 de gener de 2023 |
El Tribunal Suprem, a mode d’apunt, es pronuncia en la present resolució respecte l’eficàcia dels Sistemes de Compliance per a evitar aquelles conductes delictives de les quals les companyies poden ser víctimes. En aquest sentit, els Sistemes de Compliance no solament mitigarien les conductes que poden generar una possible responsabilitat penal corporativa, sinó que dificulten el que l’Alt Tribunal denomina “autoposada en perill”. Així doncs, el Tribunal Suprem considera que, si bé, les conductes jutjades no poden suposar la responsabilitat penal de la persona jurídica (es tracta de delictes d’apropiació indeguda, els quals no són susceptibles de generar l’atribució de responsabilitat penal de la persona jurídica conforme l’article 31 bis del Codi Penal), dels quals a més hauria estat víctima la pròpia persona jurídica (un club esportiu), aquestes podrien haver-se evitat amb mesures de control destinades a evitar l’abús de relacions personals (mitjançant controls relatius a apoderaments, per exemple). En aquest sentit, també, Sentència de l’Audiència Provincial de Madrid 90/2023, de 22 de febrer de 2023. |
| STS 89/2023, de 10 de febrer |
En la present resolució el Tribunal Suprem resol en cassació respecte el famós “Cas Pescanova”. Entre altres qüestions en matèria de responsabilitat penal de les persones jurídiques, destaca l’anàlisi que en la present sentència es duu a terme respecte l’element del “benefici directe o indirecte”, exigit tant en els supòsits de la lletra a) (delictes comesos per directius) com en els propis de la lletra b) (delictes comesos per treballadors) de l’article 31 bis del Codi Penal, per a atribuir responsabilitat penal a les persones jurídiques. Assenyala el Tribunal Suprem que, en realitat, allò que l’article 31 bis del Codi Penal exigeix, com a element indispensable perquè pugui assentar-se la responsabilitat penal de la persona jurídica, no és que la mateixa hagi obtingut a conseqüència dels delictes comesos en el seu nom o pel seu compte un benefici real, directe o indirecte, sinó que aquells fets delictius s’haguessin comès “en benefici” d’aquesta. Així doncs, les persones jurídiques poden resultar condemnades per conductes delictives que, fins i tot, els hagin causat algun tipus de perjudici, quan originalment s’haguessin dut a terme amb la finalitat de reportar-li alguna classe de benefici, directe o indirecte. |
|
| STS 321/2023, de 9 de maig |
El Tribunal Suprem, en la present decisió, estima el recurs del Ministeri Fiscal en el sentit que la responsabilitat penal de la persona jurídica no exclou la responsabilitat penal individual, això és, dels autors materials de les conductes delictives. En aquest sentit, el Ministeri Fiscal i l’Alt Tribunal convenen que el sistema de responsabilitat penal de les persones jurídiques complementa al de les persones físiques, però no el substitueix. No es tracta de decidir si les conseqüències penals han de ser assumides per la persona natural o per la jurídica, sinó si, a més de la persona física, ha de sancionar-se penalment a l’entitat pel compte de la qual va actuar. Procedirà aquesta doble sanció quan es donin les condicions establertes en l’article 31 bis del Codi Penal. Finalment, estableix que solament si es pogués identificar a la persona jurídica amb el responsable penal (supòsits d’entitats de molt reduïdes dimensions, per exemple) caldria renunciar a una de les condemnes (la de la persona jurídica) per a no lesionar la prohibició de ne bis in idem (castigar dues vegades a una mateixa persona, pels mateixos fets, amb el mateix fonament). |
|
Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.
Els canals ètics, han adquirit una gran rellevància des de la recent i nova publicació de la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció (d’ara endavant Llei 2/2023).
Si bé la Llei 2/2023 ha impulsat que totes les empreses espanyoles de més de cinquanta (50) empleats/des comptin amb un sistema d’informació de forma obligada, el canal ètic ja era una eina indispensable i clau per a qualsevol Sistema de Compliance, en tant és un requisit de l’article 31 bis 5.2 del Codi Penal espanyol per als “models d’organització i gestió”. Així mateix, també es tracta d’un element essencial de qualsevol norma tècnica en Compliance a nivell nacional i internacional. És més, existeix fins i tot la norma ISO 37002:2021 relativa a sistemes de gestió de canals de denúncies (whistleblowing management systems).
En aquest sentit, el canal ètic podria definir-se com el mitjà pel qual les organitzacions permeten canalitzar consultes o denúncies que guardin relació amb sospites de comportaments infractors o males praxis dins d’aquestes. Així mateix, el canal possibilita que l’organització sigui coneixedora, respectant l’anonimat, d’irregularitats, incompliments, infraccions, o, vulneracions de la legislació vigent o la normativa interna de l’organització (com el Codi Ètic i altres polítiques i protocols) per part dels empleats/des, o fins i tot per tercers que amb ella es relacionen.
Un dels objectius principals del canal ètic és l’enfortiment de la cultura de la informació i integritat en les organitzacions, com a mecanisme per a prevenir i detectar amenaces a l’interès públic i privat. D’aquesta manera, es mostra el compromís amb els empleats/des i parts interessades, generant confiança i demostrant que els assumptes i preocupacions que es comuniquin seran processats apropiadament.
El canal ètic pot tenir diferents formats, sempre complint amb els requisits establerts en la Llei 2/2023, de 20 de febrer, per exemple:
A més de les esmentades modalitats, la citada Llei 2/2023, de 20 de febrer, preveu diferents configuracions, com pot ser, la reunió presencial a sol·licitud del comunicant.
Més enllà de l’obligació legal, la implantació d’un canal ètic significa també un avantatge competitiu davant el públic intern o extern de l’organització, ja que, a grans trets, i entre altres:
En conclusió, el canal ètic és un element vital de prevenció en les organitzacions, ja que ningú coneix millor les irregularitats que es cometen en les mateixes que els qui estan dins, de manera que comptar amb un instrument que permeti comunicar aquests fets es presenta com un gran benefici per a qualsevol organització, que haurà d’esforçar-se a fomentar el seu ús i dur a terme un procediment de gestió adequat.
Departament de Compliance de Molins Defensa Penal.
Pau Molins ahir a Catalunya Ràdio reconeix que ha estat un “calvari” presentar la querella de l’expresident del Barça Sandro Rosell, víctima de la #operacióCatalunya, contra l’excomissari Villarejo. “A Madrid tenen la sensació que això és un tema de quatre indepes. I no és veritat. Hauria d’interessar a tots els unionistes, constitucionalistes i demòcrates. No és una qüestió de color polític, sinó de respecte a l’estat de dret”.
Trenta anys després del judici de Lola Flores per defraudar a Hisenda, La Sexta analitza el cas amb el nostre soci director de l’Oficina de Madrid Luis Jordana de Pozas Gonzálbez que va ser el fiscal que el va investigar.
Podeu veure la notícia completa aquí.
La Vanguardia recull en les seves edicions de 28 de febrer i 1 de març un extens reportatge sobre algunes de les actuacions judicials que s’han dut a terme fins avui i en les quals Molins Defensa Penal actua com a acusació, en el marc de l’Operació Catalunya, de, entre altres: Sandro Rosell, l’exconseller delegat de Banca Privada d’Andorra Joan Pau Miquel, la família Sumarroca, l’exconseller d’Economia Jaume Giró i l’excap superior de Policia Nacional a Catalunya Narcís Ortega.
Ens complau anunciar que, després de set anys en el despatx, amb una trajectòria professional i una implicació impecable, l’advocada Anna Núñez Miró ha estat nomenada Sòcia Directora del Departament de Compliance de Molins Defensa Penal, equip que ja venia liderant en els últims anys.
Aquest nomenament té com a objectiu continuar consolidant i apostant pel creixement del Departament de Compliance, els inicis del qual tenen lloc l’any 2010 i que actualment compta amb un equip format per sis advocats especialitzats. Des de llavors, el Departament no ha deixat de créixer, tant en equip com en la varietat de serveis que presta per a tot tipus d’empreses i organitzacions, consolidant al despatx com a referència en el sector del Compliance.
Enhorabona Anna!
Ens complau anunciar que Luis Jordana de Pozas s’ha incorporat aquest mes de gener a Molins Defensa Penal com a soci director de la nostra oficina a Madrid, on liderarà un equip de 7 professionals que formen part dels més de 30 que integren el nostre despatx.
Luis Jordana disposa d’una llarga experiència com advocat penalista després d’haver exercit durant més de 25 anys, en els que va crear i dirigir el departament penal de Cuatrecasas com a soci de la Firma en la qual va recalcar després de prestar 14 anys de serveis en la Carrera Fiscal. Durant aquests anys va arribar a ocupar el càrrec de Degà del grup de delictes econòmics de el Fiscalia del TSJ de Madrid. Als 34 anys li va ser concebuda la Creu Distingida de 1ª classe de l’Ordre de Sant Raimon de Penyafort.
Pau Molins, soci director i fundador de Molins Defensa Penal, ha comentat sobre la incorporació de Luis: “Estem encantats amb l’arribada del Luis al nostre despatx. Estem convençuts que la seva àmplia experiència en el camp dels delictes econòmics i els seus coneixements aportaran a la nostra oficina de Madrid la visibilitat que el nostre despatx portava buscant des de fa anys per a completar l’excel·lent equip d’advocats dels quals ja disposàvem”.
Per la seva part, Luis ha comentat: “És enormement il·lusionant sempre començar una nova etapa professional, i més en una institució del prestigi de Molins Defensa Penal, on tindré de companys a uns professionals de primer ordre i d’una qualitat humana difícilment igualable. Tots junts, estic segur que dotarem l’oficina de Madrid de la visibilitat que el bon fer dels seus professionals mereix”.
La notícia als mitjans:
Expansión: “Luis Jordana de Pozas, nuevo socio director de Molins Defensa Penal en Madrid”.
Economist & Jurist: ”Luis Jordana se incorpora a Molins Defensa Penal”.
Barcelona, 11 de gener de 2023.
La Secció Vuitena de l’Audiència Provincial de Barcelona ha dictat sentència absolutòria al conegut pilot de motociclisme Alfons (Sito) Pons, actualment mànager de l’escuderia PONS RACING, respecte dels sis delictes fiscals pels quals l’acusaven tant la Fiscalia com les Agències Tributàries espanyola i catalana, que sol·licitaven penes superiors als vint anys de presó.
Després del judici que va tenir lloc al febrer i març d’enguany, el Tribunal ha declarat provat que, en els exercicis compresos entre 2010 i 2014, el Sr. Pons no va ser resident fiscal a Espanya, sinó a Mònaco (2010 a 2012) i el Regne Unit (2013 a 2014), on, segons s’afirma en la sentència, l’esportista “com a contribuent, ha declarat ingressos derivats del treball per compte d’altri i per compte propi, així com interessos obtinguts”. A més, l’Audiència ha considerat acreditat que “la major part dels interessos econòmics i actius financers del Sr. Pons i el nucli de la seva activitat econòmica es concentren i localitzen fora del territori espanyol, a resguard d’algunes propietats situades a Espanya“. La Sentència també recull que la direcció de l’escuderia PONS RACING es realitzava per la mercantil britànica SHOTMODE, “que ostentava els drets de participació conforme a la reglamentació internacional”. Per tots aquests motius, la Sentència l’absol de tots els delictes pels que havia estat acusat.
La defensa de Sito Pons -exercida pels advocats penalistes Pau Molins, Jordi Pina i Miriam Company, de MOLINS DEFENSA PENAL, i l’advocat fiscalista Iñaki Picaza, de PICAZA LEGAL- vol expressar en nom del Sr. Pons la seva satisfacció pel fet que, després de tants anys, hagi quedat provada la innocència del seu client, havent quedat completament desacreditades unes acusacions que, sense cap fonament, li atribuïen greus defraudacions tributàries
Barcelona, a 21 de desembre de 2022
L’equip de Molins Defensa Penal liderat pel nostre soci director, Pablo Molins Amat, juntament amb la lletrada Miriam Company Marsà, el passat divendres dia 25 de novembre, va presentar l’escrit de defensa en nom de l’artista. Els advocats defensen al llarg de gairebé cent pàgines la innocència de Shakira i rebutgen amb múltiples arguments l’errònia suposició sostinguda per les acusacions que la cantant hauria residit al nostre país des de l’any 2011.
La defensa lletrada combat en profunditat les tesis acusatòries que sostenen que Shakira va fixar la seva residència al nostre país abans de l’any 2015. Fins a l’any 2011, la Sra. Mebarak no va tenir cap vincle amb Espanya, excepte alguns concerts oferts en el marc dels seus gires mundials. Després de conèixer a l’estiu de 2010 al que va ser la seva parella durant molts anys, van iniciar una relació afectiva fruit de la qual van néixer els seus dos fills, no va ser fins a l’escolarització del primer fill a la fi del 2014 i la renovació contractual de l’ex jugador del FCB Gerard Piqué, que l’artista va decidir fixar la seva residència a Barcelona, reduint el volum dels seus compromisos professionals a l’estranger i declinant la renovació amb el programa televisiu “The Voice” a Los Angeles.
Precisament la decisió de fixar la seva residència fiscal a Espanya va ser comunicada als efectes oportuns a la AEAT, que la va acceptar sense discussió, assumint d’aquesta manera que fins a aquesta data no havia residit al nostre país. Des de llavors (2015) i fins ara, Shakira ha pagat escrupolosament els seus impostos a Espanya, a pesar que no és aquí on radiquen els seus interessos professionals, ni el seu centre d’interessos econòmics.
Tots aquests arguments seran abordats al llarg del Judici Oral per l’equip de Molins Defensa Penal, Firma amb una dilatada experiència en la defensa d’acusacions per delicte fiscal, confiant plenament a poder demostrar l’absoluta innocència de la nostra clienta.
https://www.elmundo.es/loc/famosos/2022/11/25/6380a12921efa006768b45ea.html
Jorge Navarro Massip, Soci responsable del Departament de Compliance de Molins Defensa Penal i Anna Núñez Miró, Directora del Departament de Compliance de la firma, ens parlen al Confilegal sobre la necessitat de comptar amb mesures i controls concrets per la prevenció i detecció de situacions fraudulentes. Tot això, com a conseqüència de la firma, la setmana passada, del Pla d’acció contra el frau financer per part del Ministeri d’Economia, Assumptes Econòmics i Transformació Digital i la CNMC, entre altres.
Us deixem el link de l’article complet: https://confilegal.com/20220504-la-lucha-contra-el-fraude-financiero-no-puede-soslayar-ni-la-transposicion-de-la-directiva-whistleblowers-ni-mas-controles/
